Fa anys que treballo formant professionals (personal tècnic, comandaments intermedis i personal administratiu) en competències transversals i gestió emocional entre d'altres. Paral·lelament, participo en processos de selecció. Aquesta doble mirada m’ha confirmat una idea molt clara: el coneixement tècnic obre la porta, però l’aprenentatge continu és el que et manté dins… i et permet canviar d’habitació quan el mercat es reorganitza.
Vivim en un entorn laboral on el canvi és estructural. Noves tecnologies, nous models d’organització, més sensibilitat social i més exigència en valors. Davant d’això, hi ha dues opcions: resistir-se o actualitzar-se. I no, no és una qüestió d’edat. He vist professionals joves instal·lats en el “això ja ho sé fer” i persones amb dècades d’experiència amb una curiositat admirable.
Aprendre no és acumular cursos
Quan parlo d’aprenentatge continu no em refereixo només a fer formacions per omplir el currículum. Parlo de:
Actualitzar competències tècniques.
Desenvolupar competències transversals (comunicació, treball en equip, adaptabilitat).
Entrenar la gestió emocional.
Incorporar els valors socials actuals a la pràctica professional.
Revisar creences que potser ja no encaixen amb el context actual.
Perquè el mercat laboral ja no demana només eficàcia; demana coherència amb els valors socials emergents.
Interculturalitat i atenció a la diversitat: competències reals, no eslògans
Les organitzacions són cada vegada més diverses: culturalment, generacionalment, funcionalment. I això no és un repte teòric, és una realitat quotidiana.
Amb personal tècnic, per exemple, treballem sovint la comunicació amb clients internacionals. No és només qüestió d’idioma; és qüestió d’entendre codis culturals diferents, ritmes diferents i maneres diferents de negociar. Un tècnic brillant pot perdre una oportunitat comercial si no sap adaptar el seu estil comunicatiu.
Amb comandaments intermedis, la diversitat es manifesta en equips amb edats, orígens i expectatives molt diferents. Liderar avui implica saber gestionar sensibilitats diverses i evitar biaixos inconscients. No es tracta de fer discursos perfectes, sinó de generar entorns respectuosos i equitatius.
En processos de selecció, cada vegada es valora més la capacitat d’adaptació intercultural i la sensibilitat envers la diversitat. I aquí sovint detecto un error habitual: candidats que afirmen “jo tracto tothom igual”. La igualtat no sempre és equitat. L’aprenentatge continu ens ajuda a entendre aquesta diferència.
Sostenibilitat: també és competència professional
La sostenibilitat ja no és només una qüestió mediambiental; és un criteri estratègic empresarial.
He treballat amb equips administratius que han hagut d’implementar nous protocols de gestió documental per reduir paper i nosaltres aportàvem la visió de la gestió del canvi. Al principi hi ha resistència (“això sempre s’ha fet així”) però quan entenen l’impacte global i la visió a llarg termini, la implicació canvia.
Amb comandaments intermedis, sovint treballem la sostenibilitat des de la presa de decisions: optimitzar recursos, evitar malbarataments, planificar amb visió responsable. L’aprenentatge continu aquí implica ampliar la mirada: no només què és més ràpid, sinó què és més responsable.
En selecció, quan pregunto per criteris de sostenibilitat o responsabilitat social, hi ha qui es queda en blanc. Però les empreses valoren cada vegada més professionals alineats amb aquests principis.
El català com a competència i com a valor
En el nostre context, la competència lingüística també forma part de l’ocupabilitat. El domini del català no és només una qüestió normativa; és una competència comunicativa i cultural.
En processos de selecció, especialment en entorns d’atenció al públic o gestió d’equips, la capacitat de comunicar-se amb naturalitat en català és un valor afegit clar. No es tracta d’excloure, sinó de sumar competències i garantir una atenció adequada a la realitat social del territori.
En formació, sovint recordo amb un punt d’humor que dominar llengües és com tenir claus diferents: com més claus tens, més portes pots obrir. I això és purament estratègic a nivell professional.
El que observo en selecció (i que es podria entrenar)
En entrevistes veig patrons que es repeteixen:
Dificultat per parlar d’errors i aprenentatges.
Resistència al feedback.
Rigidesa davant el canvi.
Poca consciència emocional.
Desconnexió amb valors socials actuals.
La bona notícia és que tot això es pot entrenar. L’aprenentatge continu no transforma només el currículum; transforma la manera d’estar en el món laboral.
Ocupabilitat és capacitat d’evolució
L’ocupabilitat avui no depèn només del lloc que ocupem, sinó de la capacitat d’adaptar-nos a nous escenaris, noves sensibilitats i nous reptes.
El rol professional ocupable és aquell que:
Aprèn de manera constant.
Integra valors com la interculturalitat i la sostenibilitat.
Atén la diversitat amb respecte i competència.
Té cura de la seva comunicació.
Gestiona les seves emocions en entorns de pressió.
“Si el món canvia i tu no, el món no frenarà per esperar-te.”
Però la bona notícia és que evolucionar no és perdre identitat; és ampliar-la.
I això, afortunadament, s’entrena.
