Com implicar a les i els comandaments intermedis en els plans formatius: humà, pràctic i sense complicar-se la vida

Si heu anat llegint el nostre blog, ja sabeu que hem parlat de formació subvencionada, de detectar necessitats i de com treure-li suc als cursos. Però arriba aquell moment de la veritat: com fem perquè qui porta l’equip no només signi el pla formatiu, sinó que s’hi llanci amb ganes?

Aquestes persones són les que saben què passa a l’equip abans que ningú, i poden transformar un pla formatiu en alguna cosa que realment pagui la pena. Però, alerta, sovint tenen l’agenda plena i més coses al cap que un plat d'escudella i carn d'olla. La clau és implicar-les sense que se sentin desbordades.

Escoltar abans d'emetre el document oficial

Si preparem el pla formatiu sense preguntar què necessiten, acostuma a sortir un “ja ho miraré” que acaba al calaix. Una conversa de tu a tu, sense formalismes, dóna pistes que valen or. 

Per exemple, una vegada vam parlar amb una coordinadora d’equip d’una ONG i, en només 20 minuts, vam descobrir que el que realment els calia era organitzar millor les reunions, no cursos de lideratge ja que tenien dos persones amb dos conductes molt complicades en el seu dia a dia. I, vaja, això va canviar-ho tot.

Tenir en compte el tipus d’organització

No tot el que funciona a l’empresa privada serveix al tercer sector ni a l’administració pública.

• Al tercer sector, amb recursos justos però molta vocació, la formació ha de ser pràctica i alleugerir les tasques del dia a dia. Recordo un curs de gestió del temps que va passar de ser “una xerrada més” a ser l’eina que va salvar l’equip d’una setmana caòtica de requeriments de subvencions.

• A l’empresa privada, on tot corre i canvia constantment, les persones responsables d’equip necessiten formació que els ajudi a decidir ràpid i coordinar equips diversos. En una empresa de serveis vam provar un taller de resolució de conflictes i, en pocs dies, un equip que abans estava al límit va començar a tirar endavant sense embolics per què van fer un canvi d'actitud.

• A l’administració pública, amb processos més rígids, la formació ha de ser realista i aplicable. Una anècdota: en un ajuntament, un taller sobre comunicació interna pràctica va canviar completament com compartien informació entre departaments, sense inventar un nou excel a afegir als que ja tenien.

Triar el moment adequat de l’any

Posar formació sense mirar el calendari és com plantar flors a l’hivern: no floreix. Cada organització té períodes més tranquils i altres caòtics. 

Per exemple, un líder d’equip d’una empresa privada estava saturat abans del tancament trimestral; quan vam moure la sessió uns dies després, la participació va ser del 100%. Preguntar “quina és la millor època per vosaltres?” és un truc senzill que funciona sempre.

Formació que resolgui, no que complica

S’hi implicaran si veuen que la formació els aporta solucions reals: eines per organitzar l’equip, gestió de reunions, seguiment de projectes… Si només s’afegeix feina, la motivació cau a plom. 

Un exemple: un curs llarg de lideratge teòric va ser rebutjat per tots; en canvi, un taller pràctic de 3 hores sobre feedback efectiu va enganxar tothom.

Acompanyament i suport continuat

No és suficient amb deixar materials i creuar els dits. Espais de seguiment i resolució de dubtes són claus. 

Per exemple, en un projecte amb personal de l’administració pública, vam crear sessions setmanals de 30 minuts; el resultat va ser que els equips van començar a aplicar les eines gairebé immediatament, sense sentir-se perduts ni carregats.

Reconeixement sincer

Fer visible la contribució dels comandaments intermedis ajuda a crear cultura i motivació. No cal cerimònies ni discursos llargs: un “gràcies, has fet una gran feina” en el moment adequat fa miracles. En una entitat del tercer sector, després de felicitar públicament qui liderava un equip, tot l’equip es va animar a participar activament en el següent curs.

Mesurar l’impacte conjuntament

Revisar què ha funcionat, què cal millorar i què aporta valor connecta la formació amb els resultats reals. En una empresa privada, després de revisar amb les persones responsables els efectes d’un curs de llenguatge inclusiu, van veure millores clares en la comunicació. I, com és natural, la implicació en futurs plans formatius va créixer automàticament.

En resum, implicar els comandaments intermedis és qüestió d’escolta, adaptació i pragmatisme: donar suport real, reconèixer la seva aportació i adaptar-se al context. Quan això funciona, la formació deixa de ser “una cosa més” i es converteix en una eina útil i efectiva, tant al tercer sector com a l’empresa privada o a l’administració pública.

I si es fa bé, fins i tot es poden generar moments de complicitat i satisfacció compartida amb els equips, sense grans gestos: la vida ja va carregada de reptes!