Font: Lara Andrés |
Em dic Lara, tinc quasi
29 anys i actualment visc a Barcelona. Vaig estudiar la llicenciatura de
Geografia per la necessitat d’entendre el món i les inquietuds pròpies d’una
adolescent que tenia ideals, i molts. Abans d’acabar la carrera ja sabia que no
treballaria com a geògrafa, les places eren contades i Google Maps (Sistemes d’Informació Geogràfica per Satèl·lit) era la
última tendència la qual em desmotivava profundament. Així que per una cosa i
una altra, vaig acabar com a Coordinadora de Projectes Socials a la Fundació Pere
Tarrés. Però les inquietuds, que no ideals, seguien punxant-me el cul i sempre
estava mal asseguda.
Font: Lara Andrés |
Quan era petita i veia
les desfilades per la televisió em quedava palplantada i bocabadada davant de
la pantalla. La mare reia, però el pare deia que eren tonteries. Així que un
dia a l’oficina de la Pere Tarrés em va venir aquesta imatge al cap i vaig entendre
que el que m’incomodava era la moda, les tendències i la comunicació. De
seguida em vaig apuntar a un curs de disseny a l’Escola Superior de Moda
Felicidad Duce. Per fi entenia l’idioma en que em parlaven! I vaig obrir el meu
primer blog de moda.
A Felicidad Duce vaig
conèixer a una noia que em va vendre, i molt bé, el seu projecte. Pot ser per
les ànsies de créixer, pot ser per la necessitat de canvi, o pot ser perquè
m’ho volia creure, em vaig posar de quatre potes dins la galleda: deixar la
feina en plena crisi i emprendre un projecte que ni tant sols era meu. Però finalment ens vam acabar separant, ella va
seguir amb el projecte i jo em vaig quedar sense un duro, sense feina, però amb
la possibilitat de triar un nou camí.
Així que vaig triar espavilar-me, ressorgir, ser un fènix.
- Pas 1: format, encara que sigui com autodidacta.
- Pas 2: aprèn allò que realment t’interessi i que et farà servei, i reconverteix en útils els teus coneixements previs.
- Pas 3: creu en tu, d’acord, la pots espifiar, però si no ho fas, mai sabràs que saps fer-ho.
- Pas 4: defuig de les males companyies, les persones negatives i sense aspiracions et posaran pals a les rodes. Pas 5: no desesperis, la pràctica fa al mestre, és qüestió de temps.
- Pas 6: mirar la televisió és de ganduls i fa el cul gros, màxim una hora al dia.
- Pas 7: escoltat.
Des d’aquell mal tràngol
crec que he aconseguit coses que ni tant sols jo imaginava. Ja formo part del
sector moda i la comunicació, tot i que he d’aprendre moltíssim encara, i
espero que no acabi mai l’etapa dels nous coneixements. Avui puc dir que em
guanyo el pa fent pàgines web amb Wordpress, escric un cop al mes per
LaVanguardia DeModa, porto la comunicació i marketing on-line de diverses
empreses, he emprès un projecte digital d’estil magazine anomenat La Calculadora Rusa on ja som 12 col·laboradors,
i n’estic emprenent un altre de nou sobre disseny de moda i sastreria clàssica.
A més estic cursant el Màster de Comunicació de Moda a la Blanquerna. I sabeu
què?
"Dormo menys i tinc les idees més clares que mai, i òbviament he reduït la
meva hora de televisió a 30 minuts"
Pel que fa a F.O.C. vaig
conèixer a la Clara Vergés en un curs de formació per emprenedors que es donava
amb obligatorietat a algunes persones que cobraven l’atur. Jo hi anava per
convicció pròpia, això de cobrar havia passat al història feia algun temps.
Vaig aprendre molt d’ella en relació de com es posicionava davant del grup, com
els hi parlava, com els feia anar per on ella creia que podrien aprendre més,
com repetia les coses pacientment amb diferents registres per a que arribés a
tothom... A més es va convertir en la mediadora davant d’un conflicte que
incomodava a tot el grup.
I a FOC com a entitat i/o
empresa, trobo que funciona com una peça de vegades clau, i moltes altres
imprescindible en relació a les relacions. És a dir, canalitzar un projecte o
un estat d’ànim, saber portar un grup com a líder o entendre que no ets el
líder, aprendre a valorar a la resta de l’equip encara que de vegades et
desesperi, analitzar els coneixements anteriors per entendre les mancances
actuals,... en definitiva, FOC és una eina de valoració del continent i el
contingut, tant fa si es tracta de forma personal o professional, FOC treballa
per trobar aquells punts i mancances que són important a tenir en compte per
evolucionar amb èxit professionalment i personal.
I si encara voleu saber
més de mi, us convido a que em visiteu!
Blog: www.laraandres.com
La Calculadora Rusa: www.lacalculadorarusa.com
Facebook: https://www.facebook.com/lairissalara
Twitter: https://twitter.com/LaraAndresBlog
Fènix: au mitològica de
mida semblant a la de l’àliga, amb plomes vermelles i grogues, bec fort i
urpes. Era una au fabulosa que cada 500 anys es convertia en cendres per
després tornar a néixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada