 |
| Font: Núria García |
Un desig, col·laborar en la formació i en el desenvolupament dels altres. I
per aquest motiu vaig triar els estudis de Pedagogia i anava agafant les
oportunitats laborals que sortien perquè volia explorar les diferents sortides
que els estudis m’oferien: lleure, acadèmies, projectes d’inserció per a joves…Alhora
que treballava continuava estudiant, intentant unir la pedagogia a un altre
àmbit o bé acotar-ho. En una de les beques que vaig aconseguir a la universitat
vaig descobrir els estudis d’Educació Emocional, que poc després vaig estudiar;
allò va tenir molt sentit per mi ja que eren temes que sempre m’havien
interessat i que des de llavors he continuat practicant.
Va arribar un moment en què l’empresa en la que treballava va tancar i
després d’alguns mesos em van contractar per la recepció d’un centre. Si bé jo
sentia que no era el meu lloc, em va permetre iniciar-me en la disciplina del
Ioga i vaig trobar molts punts de connexió amb l’educació emocional. Va ser
durant aquest temps que vaig decidir contactar amb la Clara de F.O.C., havíem coincidit en claustres
ja que les dues som formadores de cursos de monitors i directors de lleure, feia
anys que seguia el seu blog, m’agrada molt el seu plantejament i admirava el
que havia arribat a construir. A més, els participants dels cursos tenien molt
bona opinió
d’ella. Avui dia pots trobar molts coachs i orientadors però per
què continuar buscant si tenia informació molt bona de la Clara?
De seguida ens vam posar a treballar. Era un moment en el que tenia
l’oportunitat de repensar cap a on volia anar, ara volia escollir jo, sí, en
plena crisi. Tenia clar que treballar havia de treballar i que qualsevol feina de
moment seria benvinguda, però que era un standby,
no la meva meta. Un cop més em van sorgir totes les inquietuds que tenia, la
Clara me les va fer posar damunt la taula i va fer que m’adonés que el meu rumb
ja el tenia clar i que no anava gens desencaminada, doncs totes les opcions es
donaven la mà i feien referència a l’Educació, la formació i el benestar de les
persones. Sí, aquest és el meu motor, poder acompanyar a l’altre.
Ara que ho havia fet conscient calia posar-se mans a l’obra.
Així va sorgir
Play
Emotions : un bloc i una pàgina de facebook on compartir i
col·laborar a partir d’idees, temes i persones interessades en l’àmbit
educatiu. Principalment m’he centrat en reeducacions en dificultats
d’aprenentatge utilitzant eines de l’Educació Emocional ,i en la pròpia
Educació Emocional, des d’una proposta fins la seva execució, a nivell
individual o d’institució.
Aquesta nova etapa ha requerit canvis i decisions, on la Clara m’ha anat
guiant i acompanyant. Jo li dono molta importància, sobretot si és un camí que
s’inicia sol, on t’has de crear un nom, una imatge, donar-te a conèixer...De
moment en aquests mesos ja he començat a implementar l’educació emocional a
escoles, també estem creant un grup de col·laboració amb altres professionals i
sempre oberta a noves col·laboracions per a noves idees.
Cada cop estic més convençuda de que cal descobrir què és el que et mou i
amb el que gaudeixes perquè serà l’inici de la teva trajectòria.
facebook: https://www.facebook.com/play.emotions.5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada