dimecres, 15 de juliol de 2015

Reflexió i diàleg davant el deteriora-ment de l’atenció pública de la salut mental pel COPC


Amb motiu del primer aniversari de l'elaboració del Manifiesto de Atocha, el passat dissabte 25 d'abril es va celebrar, a la seu del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIIB), la 1a Jornada de la Plataforma per la Defensa de l'Atenció Pública en Salut Mental a Catalunya (PSM). Li van donar suport i estreta col·laboració el COTSC, COIIB, COPC, COMB, SCTF, FEAP, FEATF, FCCSM, iPsi, ACAPIR, ACISAM, CAMFIC i la Marea Blanca Catalunya.

A la Jornada, conduïda i coordinada per Núria Camps, van assistir més de cent professionals de diferents sectors de la S.M., l’atenció primària de salut, serveis socials, infermeria de s.m., etc. Només començar l’acte, es van llegir unes paraules de record a Roser Pérez Simó, psiquiatra i psicoanalista, recentment traspassada, en reconeixement de la seva gran vàlua personal i professional i de la seva ingent tasca impulsora de la salut mental comunitària a Catalunya des dels anys 70.


Després de les paraules de benvinguda i acollida per part d'Àngels Vives(membre de Comissió Permanent de la PSM) i de Núria Cuixart (directora de programes del COIIB), es va obrir un espai de debat obert amb els assistents. A través de les seves intervencions, van anar informant de la precària situació actual de la xarxa de S.M. a Catalunya, i de les dificultats laborals amb les quals es troben els professionals.

Tal com es deia al programa de la Jornada, es va constatar que aquesta situació no és només deguda a la crisi, les retallades i el dèficit d’espais terapèutics adequats, sinó també pel predomini d’un discurs ideològic que tendeix a la mercantilització de la salut, a l'excessiva medicalització de molts dels malestars de la vida quotidiana, convertint en patologies el que constitueixen, principalment, problemes psíquics, socials, educatius i laborals.


A continuació, R. Bayo-Borràs va fer un recorregut de les accions realitzades per la PSM, d’ençà de la seva presentació el passat 10 d'octubre al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Cal destacar, en especial, la presentació a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya del«Manifest de la PSM» i d’un “Dossier sobre la situació S.M. a Catalunya”

Arran d'aquesta compareixença, i de cara a obtenir més transparència sobre les condicions en les que s’està treballant a la xarxa, la PSM ha presentat un total de 24 preguntes al Pla Director de S.M. i Addiccions (PDSMiAd), sobre dues qüestions molt importants:

La despesa financera i el finançament de l'activitat preventiva i assistencial de la S.M.
L'activitat assistencial i de com es porta a terme: nombre d’ingressos centres psiquiàtrics, temps d’estada, temps d’espera abans d'ingrés, nombre de pacients que porta cada professional, situació dels programes de prevenció, i per l’augment dels suïcidis.

Aquesta demanda d’informació, que encara no ha estat resposta, és bàsica per conèixer com està afectant les retallades als serveis públics d’atenció a la S.M. en un context de crisis. Ara per ara només es disposen de dades de caràcter general, i aquestes constaten, per exemple, l’augment de suïcidis i l’augment d’agressions de pacients a professionals.


La informació que es disposa actualment alerta de què la reducció continuada dels pressupostos públics per a l’atenció a la S.M. a Catalunya (pèrdua del 16% els últims 5 anys) està ocasionant un deteriorament progressiu en l’atenció (prevenció, assistència i rehabilitació) i està produint greus danys en la qualitat assistencial dels pacients i de les seves famílies.

En aquest sentit, la PSM ha exposat les principals dificultats amb les quals el col·lectiu professional ha de treballar i que incideixen directament en el deteriorament del qual parlem. Un dels més importants és l’augment desorbitat de la ràtio de pacients per professional, i l’estrès, frustració i malestar profund d’aquests per haver de donar resposta a una elevada pressió assistencial sense els recursos suficients per poder-la dur a terme segons criteris clínics. Uns professionals que, a més a més, han patit una pèrdua progressiva de salaris, un 20% en els últims cinc anys.


Altres dades significatives:

  • Un 30-33% de les consultes que es realitzen en Atenció Primària estan relacionades amb algun problema de tipus psicològic. Però la manca d’una adequada atenció psicològica en el sistema porta a la prescripció excessiva de psicofàrmacs, de conseqüències especialment greus en el cas de la infància, i comporta una sobrecàrrega en els metges de família d’Atenció Primària que, amb la crisi, s’han vist desbordats per l’augment de problemes de salut mental amb símptomes d’ansietat i depressió.
  • L’escassetat de psicòlegs clínics (4,5 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants)

També va informar de la presentació de la PSM a la Marea Blanca Catalunya, el passat 28 de Febrer, i de les sinergies i contactes establerts amb algunes formacions polítiques que tenen en compte el tema de la millora de la S.M.

Després d’un interval musical, amenitzat pel Grup de Música Celta, Begoña Olabarría, psicòloga clínica i promotora del Manifiesto de Atocha, va fer la seva intervenció amb un contingut eminentment de responsabilitat política dels professionals, sobre les maneres que podem buscar per fer un camí col·lectiu –i necessari- en la defensa de la millora de l’atenció pública a la S.M. (web PSM)

La PSM proposa diverses mesures per millorar l’atenció pública en salut mental:

Promoure una atenció integral dels pacients, donant més rellevància als aspectes psicològics i relacionals.
Reduir la despesa farmacològica, especialment la sobre medicació en la infància.
Augmentar la inversió en recursos humans, amb professionals especialitzats que rebin, a més, formació continuada.
Evitar la gestió en mans de professionals no experts en salut mental.
Augmentar la ràtio de psicòlegs clínics a l’Atenció Primària de salut i en els serveis de salut mental.
Promoure els programes preventius i comunitaris de caràcter interdepartamental (salut, educació, serveis, socials, treball, entre d’altres).

La Jornada va concloure amb la participació de Leticia EscarioLluís Albaigès i Teresa Morandi, que van recollir el sentit principal de la PSM. Finalment, familiars i usuaris van manifestar la seva preocupació per les «nocives» condicions en què s’estan realitzant tractaments a pacients greus, primera infància hipermedicada, portes giratòries, altes precipitades, poc temps i poca escolta adequada per fer diagnòstics. Aquesta és la direcció en què la PSM continuarà treballant, i requereix la unió de molts per tal de reconduir i portar a bon port l’actual situació de deteriorament. És per això que, més que amb conclusions tancades, la Jornada es va cloure amb una invitació oberta a unir-se i participar.


Regina Bayo-Borràs
Col. 1547. Membre Comissió Permanent Plataforma Salut Mental Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari