Les competències més demandades en el mercat laboral actual

Quan vaig començar la meva trajectòria professional a finals dels anys 90, fent pràctiques, el mercat laboral era, aparentment, molt més previsible. Ja a inicis dels 2000, com a tècnica, vaig començar a veure amb més claredat quines eren les regles del joc: les empreses buscaven perfils tècnics sòlids, experiència demostrable i, sobretot, estabilitat. Recordo entrevistes en què una de les preguntes clau era: “On et veus d’aquí a 10 anys?”  i s’esperava una resposta lineal, coherent i fidel a una única empresa.

Avui, si féssim aquesta mateixa pregunta, probablement la resposta més honesta seria: “No en tinc ni idea, però m’adaptaré.” I, curiosament, aquesta seria una resposta molt ben valorada.

De l’experiència a la capacitat d’aprendre

Als anys 90 i inicis dels 2000, el valor principal era el coneixement acumulat. Qui sabia fer una cosa concreta, tenia un lloc assegurat. Avui, el coneixement caduca ràpidament. El que realment es valora és la capacitat d’aprendre, desaprendre i tornar a aprendre.

Aquesta idea no és només una percepció professional: informes recents com el del World Economic Forum (2025)assenyalen que la curiositat, l’aprenentatge continu i l’adaptabilitat són ja competències centrals en la majoria de sectors. Consultar informe del Future of Jobs 2025 ()

Una anècdota que il·lustra bé aquest canvi: fa uns anys, en un procés de selecció per a una empresa tecnològica, un candidat va admetre que no coneixia una eina concreta imprescindible per al lloc. Però va afegir: “Doneu-me dues setmanes i seré operatiu.” Va ser contractat. No per allò que sabia, sinó per la seva confiança en la seva capacitat d’aprendre.

Les competències clau avui

Actualment, hi ha un conjunt de competències transversals que apareixen de manera recurrent:

• Adaptabilitat: en entorns canviants, la rigidesa és un risc.
• Pensament crític: no es tracta només d’executar, sinó de qüestionar.
• Intel·ligència emocional: saber gestionar-se a un mateix i als altres.
• Treball en equip: sovint en equips híbrids i multiculturals.
• Competència digital: ja no és un plus, és una base.
• Autonomia i responsabilitat: menys control, més confiança.

Segons dades recents, el pensament analític continua sent la competència més demandada, mentre que la flexibilitat i la capacitat d’adaptació ocupen els primers llocs en importància per a les empreses. ()

A més, informes de l’OCDE remarquen que tant les competències cognitives (com la resolució de problemes) com les socioemocionals (com la responsabilitat o l’estabilitat emocional) tenen un impacte directe en l’ocupabilitat i els salaris. Consultar OECD Skills Outlook 2025 ()

En una sessió de formació, un directiu em deia: “Abans dirigia persones; ara dirigeixo contextos i sobretot emocions.” Aquesta frase resumeix molt bé el canvi de paradigma.

Una petita paròdia (massa realista)

Entrevista de feina, 1999:

— Tens ganes d’aprendre?

— Moltes!

— Perfecte, ja t’anirem ensenyant i amb el temps creixeràs amb nosaltres.

Entrevista de feina, 2003:

— Tens experiència en això?

— Sí.

— Perfecte, contractada.

Entrevista de feina, 2026:

— Sap utilitzar aquesta eina, aquestes altres cinc, treballar en remot, gestionar conflictes, innovar constantment, i mantenir la motivació en entorns incerts?

— Bé…

— I, per cert, també ha de ser resilient, creatiu, flexible i amb mentalitat de creixement.

— …
— Perfecte, comencem dilluns.

Cap a on anem?

Tot apunta que el mercat laboral continuarà evolucionant cap a entorns encara més dinàmics. Hi ha tres tendències clares:

1. Automatització i IA: les tasques repetitives desapareixen, però augmenta la necessitat de pensament estratègic i creatiu.
2. Carreres no lineals: cada cop serà més habitual canviar de sector, rol o fins i tot professió.
3. Centralitat del propòsit i de les qualitats humanes especialment en les noves generacions, el “per què” del treball serà tan important com el “què”. També habilitats com la creativitat, la resiliència o l’empatia guanyen pes perquè són més difícils d’automatitzar.

Des de la psicologia del treball, veiem com el concepte de “talent” també ha canviat. Ja no és només tenir habilitats, sinó saber posar-les en joc en contextos diversos i, sobretot, tenir la capacitat de construir una identitat professional flexible.

Reflexió final

Si hagués de resumir en una sola idea l’evolució des dels anys 90 fins avui, diria que hem passat de valorar el que una persona és a valorar el que una persona pot arribar a ser.

I això, lluny de ser una amenaça, és una oportunitat. Perquè, en el fons, el futur del treball no depèn només de les competències que tenim avui ni de la nostra edat, sinó de la nostra capacitat de seguir desenvolupant-les demà. Ara cal trencar certs prejudicis que com a persones encara tenim sobre certs col·lectius i que veiem com poc a poc es van modificant.