Què has de fer si et trobes un drac? (Manual de supervivència empresarial)

Aquest article neix d’una conversa amb en Joan del Mini, a Cubelles, (per favor, aneu-hi!)

Parlàvem, amb aquella ironia que apareix quan ja portes moltes hores observant el món laboral, dels comentaris que de vegades generen els meus articles de psicologia del treball. Articles que, per cert, no escric des d’un “jo crec”, sinó des del que expliquen la recerca, la psicologia i anys d’observar com funcionen les persones i les organitzacions.

La conversa va anar cap a aquells “senyoros” (dit amb tot l’afecte i la sornegueria del terme) que apareixen de tant en tant: persones que potser no connecten amb el que explico —perquè la realitat que descriu la psicologia del treball no sempre és còmoda— o que, en el pitjor dels casos, ni tan sols han entrat a llegir l’article perquè el títol no els ha atrapat prou… però igualment troben la manera d’explicar-me com ho farien ells.

Perquè hi ha un patró que tots hem vist alguna vegada: aquella conversa que comença parlant d’un tema i acaba convertida en un “jo, jo i jo”. Una necessitat de portar qualsevol reflexió al terreny personal, de demostrar experiència o de convertir qualsevol debat en una oportunitat per explicar la pròpia història.

I va ser en aquest moment quan en Joan va deixar anar la frase que va donar origen a aquest article:

— I què serà el següent? Escriure un article sobre com actuar si ens trobem un drac?

I em va semblar una idea brillant.

Perquè, al cap i a la fi, si la psicologia del treball ens ajuda a entendre com afrontem els conflictes, la pressió, els reptes i les nostres pròpies limitacions… potser també ens pot ajudar a saber què fer quan apareix un drac.

Encara que, en realitat, alguns dracs no portin banyes ni treguin foc per la boca.

Alguns porten corbata, tenen una opinió per a tot i comencen les frases amb: “Jo, en la meva època… o tú que has de saber”.

Ahir vaig tenir una conversa molt seriosa amb un drac. 

 Bé, no era un drac de veritat. Era aquell “drac” que apareix cada dilluns al matí quan obres el correu i tens 47 missatges pendents, tres clients amb urgència, una factura que no arriba i aquella frase que sempre fa tremolar qualsevol persona autònoma: “Només és una coseta ràpida…”. 

 Però la pregunta és la mateixa: què fas quan et trobes un drac? 

 La primera opció és sortir corrents. És una estratègia molt humana. El problema és que els dracs empresarials tenen una curiosa habilitat: si els ignores, acostumen a créixer. 

El petit drac que era “ja ho miraré demà” acaba convertit en un monstre que crema calendaris, energia i motivació. 

 La segona opció és anar-hi amb una espasa. Molt èpica, sí. Però poc recomanable en una empresa. 

Hi ha persones que davant d’un problema entren directament en mode batalla: més hores, més pressió, més control, més reunions… fins que el drac ja no sap si està lluitant contra nosaltres o nosaltres contra ell. 

 La psicologia del treball ens recorda que sovint la millor estratègia no és derrotar el drac, sinó entendre’l. Què necessita? Què està indicant? És un problema real o una por que hem anat alimentant? Recordo una persona emprenedora que em deia: “El meu problema és que tinc massa feina”. Quan vam mirar-ho amb calma, vam descobrir que el problema no era la quantitat de feina, sinó que havia creat una empresa on totes les decisions passaven per ella. El drac no era la feina. El drac era no haver posat límits. 

 I aquest mateix drac el podem trobar en molts negocis petits: la persona que té una botiga i no pot marxar mai perquè “si no hi soc jo, això no funciona”; o qui porta un restaurant i acaba coneixent millor el soroll de la cafetera que el seu propi nivell de cansament. El negoci creix, però la persona que l’ha creat es va quedant sense espai per respirar. 

 També he vist equips que tenien un “drac” enorme que tothom evitava: un conflicte entre dues persones. Mesos fent veure que no passava res, fins que qualsevol reunió acabava sent una batalla medieval amb somriures falsos. 

 A vegades el drac només necessita que algú encengui el llum. 

 Per això, si demà et trobes un drac empresarial: 

 🐉 No el neguis. Mira’l. 

🐉 No treguis l’espasa abans d’entendre’l. 

🐉 Demana ajuda si pesa massa. 

🐉 I recorda que cap cavaller medieval ha guanyat una batalla descansant zero hores i menjant només cafè. 

 Perquè emprendre, liderar o treballar en una organització no consisteix a no trobar dracs. Consisteix a aprendre a conviure amb ells sense que et cremin pel camí. I si algun dia veus un drac amb una factura a la mà… probablement no és un drac. És Hisenda.