Vacances fora de temporada: quan descansar al juny o al setembre ens fa sentir diferents

Per a moltes persones, l’estiu té una imatge molt concreta: l’agost, les platges plenes, els carrers més tranquils, les oficines amb menys moviment i aquella sensació compartida que “tot va una mica més lent”.

Però no tothom fa vacances quan les fa la majoria. Hi ha persones que gaudeixen d’uns dies de descans al juny, quan encara no ha arribat la calor intensa i tot sembla més fàcil d’organitzar. D’altres esperen fins al setembre, quan les destinacions estan més tranquil·les, els preus acostumen a ser més baixos i la sensació de desconnexió pot ser fins i tot més gran.

A priori, qualsevol moment és un bon moment per descansar. Però, des de la psicologia del treball, sabem que el moment en què fem vacances també pot influir en com vivim emocionalment la nostra relació amb la feina i amb l’equip.

Quan les nostres vacances no coincideixen amb les dels altres

Fer vacances fora del període habitual pot generar una sensació curiosa: mentre la resta ja està parlant de les vacances, compartint fotos o comentant plans d’estiu, nosaltres encara estem en “mode feina”.

És habitual sentir frases com:

• “Encara em queda molt per marxar...”
• “Tot l’equip està desapareixent i jo continuo aquí.”
• “Quan tothom torni, jo seré qui estarà començant les vacances.”

I encara que sabem racionalment que tenim dret al nostre descans, emocionalment pot aparèixer una sensació de quedar una mica fora del ritme general.

A les formacions sobre benestar laboral sovint apareix aquesta realitat: persones que expliquen que el mes d’agost a l’oficina pot ser molt tranquil, però també una mica estrany. Hi ha menys reunions, menys moviment i menys converses espontànies. És com si la feina funcionés en “mode estalvi d’energia”. I, al mateix temps, aquestes mateixes persones poden sentir que quan arribi el seu setembre de vacances, seran elles qui marxaran mentre tothom ja torna amb les piles carregades.

La comparació social també entra a la feina

Les persones no vivim la feina de manera aïllada. Ens comparem constantment amb el nostre entorn: amb els companys, amb els ritmes dels altres i amb allò que considerem “normal”.

Quan la majoria descansa al mateix moment, hi ha una sensació de pausa compartida. Quan les nostres vacances no coincideixen, aquesta experiència pot ser diferent.

Podem sentir que no estem aprofitant l’estiu igual que els altres, que ens estem perdent converses o moments d’equip, o fins i tot que la nostra absència futura generarà més càrrega als companys.

Però cal recordar una idea important: descansar no és menys legítim perquè no coincideixi amb el calendari dels altres.

El descans no depèn del mes que marca el calendari, sinó de la capacitat de desconnectar, recuperar energia i tornar amb recursos renovats.

I com afecta la feina?

Quan una persona veu que els altres estan en període de vacances, pot aparèixer una doble realitat.

D’una banda, pot gaudir d’un període laboral més tranquil, amb menys interrupcions i més espai per avançar tasques. De l’altra, pot sentir una certa desmotivació o una sensació d’estar “esperant” que arribi el seu moment.

També pot passar a la inversa: qui fa vacances al setembre pot tornar amb energia renovada, però trobar-se un entorn que ja ha reprès el ritme habitual, amb projectes en marxa i una agenda plena.

Per això és important que les organitzacions i els equips entenguin les vacances com una necessitat individual i no només com una qüestió d’organització del calendari.

El paper dels equips: normalitzar diferents ritmes

Un equip saludable és aquell que permet que cada persona pugui descansar sense sentir culpa ni sensació d’estar desconnectada del grup.

Algunes accions senzilles poden ajudar:

• Planificar bé els relleus i les tasques abans de les vacances.
• Evitar associar disponibilitat amb compromís laboral.
• Respectar els períodes de descans dels companys, sigui quin sigui el mes.
• Mantenir una comunicació clara perquè ningú senti que “desapareix” de l’equip quan marxa.

Al final, la clau no és que tothom faci vacances al mateix temps, sinó que tothom tingui la possibilitat de descansar de manera real.

Cada persona té el seu propi estiu

Potser una de les lliçons més interessants és que no hi ha una única manera correcta de fer vacances.

Hi ha qui necessita agost perquè és el moment compartit amb la família o perquè tot el món sembla aturar-se una mica. Hi ha qui prefereix juny perquè gaudeix de més calma. I hi ha qui escull setembre perquè necessita allargar una mica més el moment de desconnexió.

Sigui quin sigui el mes, l’objectiu és el mateix: recuperar energia, cuidar-nos i tornar a la feina amb una mirada més fresca.

Perquè al final, el més important no és quan tanquem l’ordinador per començar les vacances, sinó aconseguir que, durant aquells dies, siguem capaços d’obrir una altra cosa molt més important: un espai per nosaltres mateixos.

Setembre: tornar a la rutina, recuperar la motivació i començar amb nous reptes

 El primer dijous de setembre arriba aquell moment tan conegut per moltes persones: les vacances ja queden enrere, el despertador torna a sonar a una hora que no ens sembla gens humana i la safata d’entrada del correu electrònic ens recorda que “sí, allò que vam deixar pendent abans de marxar continua existint”.

Tornem a l’oficina, reprenem reunions, projectes i objectius, i ens retrobem amb els equips. És una etapa de transició en què poden aparèixer emocions molt diferents: des de les ganes de retrobar els companys i començar nous reptes fins a aquella petita veu interior que diu: “potser podríem haver demanat una setmana més de vacances...”.

El passat mes de juliol ja vam parlar de l’efecte postvacacional, aquell període d’adaptació que moltes persones experimenten quan passen de la desconnexió i els ritmes més relaxats de l’estiu a les exigències del dia a dia laboral. Parlàvem de la importància de donar-nos temps per recuperar rutines, ajustar expectatives i entendre que aquesta sensació de “no arribo a tot” durant els primers dies és més habitual del que pensem.

Avui, però, volem engegar un nou tema des de la psicologia del treball: com recuperar la motivació laboral després de les vacances i convertir el setembre en una oportunitat per començar de nou.

Setembre: el “gener” de la segona oportunitat

Si el gener és el mes dels bons propòsits, el setembre és sovint el seu cosí germà: el moment en què ens diem “a partir d’ara m’organitzaré millor”, “faré més pauses”, “no em miraré el correu a les deu de la nit”... i després descobrim que el correu té una capacitat sorprenent per aparèixer quan menys l’esperem.

Precisament per això, des de la psicologia del treball, el setembre pot ser un bon moment per revisar com estem vivint la nostra feina i quins petits canvis poden ajudar-nos a treballar amb més energia i benestar.

Què ens expliquen les persones a les formacions?

Al llarg de les formacions sobre benestar, motivació i gestió del temps, sovint apareixen comentaris que ens fan somriure perquè són molt humans i fàcilment reconeixibles.

Hi ha persones que expliquen que el primer dia després de vacances passen més temps intentant recordar contrasenyes que no pas avançant feina. D’altres confessen que necessiten uns dies per tornar a entendre “qui porta què” després d’unes setmanes amb l’equip funcionant a mig gas.

També és habitual escoltar frases com: “Aquest setembre m’organitzaré millor”. Una frase que acostuma a anar seguida d’una rialla general perquè moltes persones saben que, amb bona intenció o sense, tornem sovint amb una llista de prioritats tan llarga que necessitaríem unes altres vacances només per llegir-la.

Aquestes experiències ens recorden una idea important: la motivació no apareix simplement perquè tornem amb les piles carregades. Cal crear les condicions perquè aquesta energia es mantingui.

La motivació no és només tenir ganes

Quan parlem de motivació laboral, sovint pensem en actitud individual: “he de posar-hi més ganes”. Però la psicologia del treball ens mostra que la motivació també depèn molt de l’entorn.

Ens sentim més motivats quan:

• Tenim objectius clars i sabem cap a on anem.
• Sentim que la nostra feina té sentit i impacte.
• Disposem d’autonomia per prendre decisions.
• Formem part d’un equip on hi ha confiança i suport.
• Podem aconseguir resultats sense viure permanentment en mode “apagar focs”.

Per això, la tornada de vacances no és només una qüestió personal. També és una oportunitat perquè les organitzacions revisin com estan cuidant les persones i els equips.

Petits canvis per començar bé el curs

No cal esperar a tenir una gran transformació per millorar el nostre dia a dia. Alguns petits ajustos poden marcar la diferència:

• Prioritzar abans d’accelerar: no tot el que sembla urgent ho és realment.
• Recuperar ritmes saludables: tornar progressivament ajuda més que començar el primer dia com si haguéssim de recuperar tot l’estiu en vuit hores.
• Reprendre converses amb l’equip: preguntar “com estem?” pot ser tan important com preguntar “com va el projecte?”.
• Reconnectar amb el propòsit: recordar el valor del que fem ens ajuda a recuperar implicació.

Un setembre amb mirada renovada

La tornada de vacances no ha de ser simplement tornar al mateix punt on ho vam deixar. Pot ser un moment per observar, ajustar i començar una nova etapa amb més consciència.

Des de la psicologia del treball, entenem el setembre com una oportunitat per recuperar la motivació, reforçar els vincles dins dels equips i construir formes de treball més saludables.

Perquè sí, les vacances s’acaben. El cafè de primera hora torna a ser imprescindible. I probablement la nostra safata d’entrada no desapareixerà per art de màgia.

Però també torna una oportunitat: la de començar aquest nou curs laboral preguntant-nos no només “què hem de fer?”, sinó també “com volem treballar i com volem sentir-nos mentre ho fem?”.

I potser aquest és el millor propòsit per aquest nou curs: no buscar fer més, sinó treballar millor. No omplir cada espai de la nostra agenda, sinó donar valor als moments que realment importen. No esperar que arribi la motivació per començar, sinó crear les condicions perquè la motivació pugui aparèixer.

Cada setembre ens recorda que tenim una nova oportunitat per ajustar el rumb, aprendre del que hem viscut i construir una manera de treballar més conscient i saludable.

Així que tornem, sí. Amb reunions, correus pendents i alguna que altra contrasenya oblidada. Però també tornem amb experiència, amb nous aprenentatges i amb la possibilitat de fer que aquest curs sigui una mica millor que l’anterior.

Perquè al final, la feina no només és allò que fem cada dia. També és com ho vivim, amb qui ho compartim i l’empremta que deixem mentre ho fem.