Com aprofitar els cursos online sense sentir-se aclaparat/da

Moltes persones se senten aclaparades pel contingut quan s’enfronten a cursos online. La motivació inicial és alta, però la sobrecàrrega d’informació, la manca d’organització o les distraccions fan que aviat molts abandonin. Amb les estratègies adequades, aprendre online pot ser molt més efectiu i gratificant.

1. Defineix objectius clars abans de començar

Un dels errors més comuns és començar un curs sense saber exactament què se’n vol treure. Per exemple, una companya va inscriure’s en un curs de màrqueting digital només per “aprendre alguna cosa nova” i, al cap de dues setmanes, estava frustrada i havia deixat de seguir-lo. Quan vam redefinir el seu objectiu a “aplicar estratègies concretes per augmentar la visibilitat de la seva marca en Instagram”, va començar a avançar i fins i tot va implementar un petit pla de màrqueting abans d’acabar el curs.

2. Divideix el curs en petites dosis

Els cursos online solen tenir blocs extensos. Fragmentar-los en sessions de 25-45 minuts amb descansos breus millora la retenció i evita sentir-se saturat. Jo mateixa recomano tractar cada mòdul com una microtasca: llegir un article, veure un vídeo i fer un exercici curt. Així, cada sessió se sent com un petit assoliment.

3. Aplica l’aprenentatge de manera immediata

Quan aprens alguna cosa nova, aplicar-la ràpidament és clau. Per exemple, un alumne que feia un curs d’escriptura professional va començar a usar els consells sobre titulars immediatament en els seus informes interns. La millora va ser visible i la seva motivació va disparar-se. L’aplicació activa transforma la teoria en habilitat.

4. Crea un entorn lliure de distraccions

És sorprenent com petites interrupcions poden dificultar l’aprenentatge. Un company tenia la tendència a fer cursos amb el mòbil al costat i els correus oberts: acabava veient vídeos sense comprendre’ls. Un simple canvi, com desactivar notificacions i preparar un espai tranquil, va multiplicar la seva capacitat de concentració.

5. Participa i connecta amb altres aprenents

Molts cursos tenen fòrums o grups de debat. He vist companys que al principi es mostraven tímids, però quan van començar a compartir dubtes i experiències van descobrir perspectives que mai haurien tingut sols. A més, participar genera un compromís que ajuda a completar el curs.

6. Sigues amable amb tu mateix/a

És fàcil frustrar-se si no avances al ritme esperat. Recorda que aprendre és un procés. Una alumna em deia que es sentia culpable per “no poder seguir el ritme del curs”, però quan vam establir microobjectius i celebrar petites victòries, va acabar completant-lo amb èxit i confiança.

7. Recomanacions específiques per a companys que comencen amb formacions asincròniques

Estableix un horari fix: Tot i que els cursos asincrònics permeten flexibilitat, assignar un moment concret del dia crea rutina i disciplina.

Marca fites realistes: Divideix el contingut en objectius setmanals o diaris. Una companya que començava amb cursos de gestió de projectes va notar com el simple fet de marcar “2 vídeos + 1 exercici” per dia li donava un sentit de progrés constant.

Pren apunts i resumeix: Escriure els punts clau mentre aprens facilita la memòria i serveix com a material de consulta posterior. Recomano fer-ho amb colors o esquemes visuals; la retenció augmenta molt.

Revisa i repeteix: Tornar sobre els continguts importants ajuda a consolidar l’aprenentatge, especialment en temes complexos com anàlisi de dades o estratègies de negoci.

Utilitza eines de suport: Calendaris, apps de recordatori o fulls de seguiment poden ajudar a organitzar el progrés sense estrès.

Sigues flexible amb tu mateix/a: Hi haurà dies que no podràs completar tot el previst. Ajustar el ritme forma part de l’aprenentatge efectiu.

Conclusió:

Amb objectius clars, sessions curtes, pràctica immediata, hàbits organitzats i petites dosis d’autocompassió, els cursos online i asincrònics poden convertir-se en una experiència productiva i gratificant. Gestionar l’aprenentatge amb intel·ligència és la clau per no sentir-se saturat pel contingut i obtenir resultats reals.

Aprendre a aprendre: tècniques d’estudi i gestió del temps

Com a psicòloga amb més de vint-i-cinc anys d’experiència, amb un peu en recursos humans i l’altre en l’acompanyament formatiu, he vist una i altra vegada que no és suficient saber què s’ha d’aprendre: cal saber com aprendre i com gestionar el temps que hi dediquem. Aquesta habilitat, és avui més important que mai, tant per als rols d'estudiants com per als professionals en transició laboral o en el dia a dia de canvi constant.

En la meva trajectòria he observat clarament diferents patrons generacionals en aquest àmbit. Les generacions més joves (Generació Z i Millennials) estan immerses des de petites en entorns digitals, amb multitasking constant i accés immediat a informació. Això ha modificat la seva relació amb l’aprenentatge: aprendre vol dir sovint navegar per pantalles, més que aprofundir sistemàticament. En canvi, professionals d’edats més avançades tendeixen a privilegiar l’estructuració del temps i processos més metòdics, però de vegades amb menys flexibilitat a la tecnologia o nous entorns. Aquest contrast genera reptes i oportunitats en equips intergeneracionals i en processos d’orientació laboral. I per suposat hi ha grans exepcions per ambdos bandes.

Aprendre a aprendre (o metacognició) és la capacitat de planificar, monitorar i avaluar el propi procés d’aprenentatge. Un informe recent de la Universitat de Cambridge destaca que molts alumnes a tot el món tenen dificultats amb aquesta competència bàsica, i que això explica per què moltes hores d’estudi no condueixen a un aprenentatge durador si no existeix una consciència activa dels objectius i estratègies d’aprenentatge. Això és especialment rellevant perquè inclou la planificació, la revisió contínua i l’ajust de mètodes segons els obstacles que apareixen.

* estudi:

https://www.cambridgeinternational.org/support-and-training-for-schools/leading-learning-and-teaching-with-cambridge/metacognition/

Per què és tan important avui?

Vivim en un entorn accelerat i canviant. Les professions evolucionen i els coneixements queden obsolets en menys temps que abans. Davant d’aquest escenari, la capacitat d’aprendre de manera autònoma, planificar i gestionar el temps ja no és opcional: és essencial. Tant si es tracta de seguir uns estudis, com de formar-se en noves habilitats, o de reinventar la pròpia trajectòria professional, saber com aprendre i com organitzar el temps marca la diferència entre progressar i quedar estancat.

La recerca també ho avala: un estudi publicat fa poc a BMC Psychology va demostrar que una bona gestió del temps està associada amb un major compromís amb l’estudi i una millor autoregulació, alhora que redueix la dependència del mòbil (una de les principals fonts de distracció en estudiants actuals). És a dir, la gestió del temps no només organitza les hores, sinó que afecta l’atenció, l’autocontrol i l’èxit en l’aprenentatge. 

* estudi:

https://link.springer.com/article/10.1186/s40359-025-02619-x

Quines tècniques i estratègies són útils?

Les tècniques d’estudi i gestió del temps no són idees abstractes, sinó habilitats concretes que es poden aprendre i practicar. Alguns exemples són:

• Planificació i calendarització: repartir les tasques en sessions de durada adequada i fer-ho de manera constant.

• Estudis espaiats en el temps: fer sessions curtes i repetides (espaiament), que demostren ser més eficaces que estudiar moltes hores de cop. 

• Tècniques de concentració com Pomodoro: treballar amb intervals temporals i descansos per mantenir l’energia i l’atenció.

• Autoavaluació: abans, durant i després de l’estudi, revisar el que s’ha entès i ajustar l’estratègia.

Aquestes tècniques, per acabar sent efectives, han de ser ensenyades i practicades de manera explícita. No és suficient esperar que els estudiants o professionals “descobreixin” com fer-ho per si mateixos.

Diferències generacionals en l’aprenentatge i el temps

En els meus anys de treball he notat que la manera com cadascuna de nosaltres gestiona el temps i l’aprenentatge sovint reflecteix no només experiències personals, sinó diferents educacions i cultures de formació. Les generacions més joves, en molts casos, són molt eficients amb la tecnologia però menys entrenades a autorregular la seva atenció i planificar de forma deliberada. Les generacions més adultes, en canvi, acostumen a tenir més experiència en estructurar tasques complexes, però poden mostrar resistència a processos que impliquin múltiples dispositius o aplicacions noves de gestió.

Per això, quan treballem en equips o amb persones que busquen canvi de professió, és útil combinar enfocaments: aprendre eines digitals per gestionar el temps, però també reforçar l’hàbit d’autoavaluació i planificació conscient.

Mirada pràctica: del coneixement a l’acció

Per passar de la teoria a la pràctica, els professionals i estudiants poden fer un treball progressiu:

1. Definir objectius clars i específics.

2. Assignar temps realista per a cada tasca.

3. Utilitzar tècniques que fomentin la concentració.

4. Revisar i ajustar plans amb regularitat.

Aquest processos no només milloren resultats acadèmics o professionals, sinó que augmenten l’autonomia personal i la confiança en entorns incerts.

En definitiva, aprendre a aprendre i gestionar el temps no és només una competència educativa, sinó una habilitat vital en el context actual. És una peça clau per a l’adaptació, per a la resiliència, i per a l’èxit tant en l’àmbit acadèmic com laboral i personal. I la bona notícia és que, com totes les habilitats, es pot ensenyar, practicar i millorar contínuament.

Per exemple, imagina una persona que vol ser més proactiva en el seu lloc de treball, és a dir, començar tasques sense esperar que se li diguin, proposar millores o aportar idees al seu equip. Aprendre a tenir més iniciativa no és només una qüestió de voluntat, sinó d’entrenar passos concrets i d’autoconsciència.

Primer, pot començar per identificar situacions concretes on podria prendre la iniciativa, com organitzar una reunió setmanal d’equip o revisar un procés que es pot millorar. Després, estableix petits objectius i terminis, per exemple: aquesta setmana enviaré una proposta de millora a l’equip abans del dijous. Això combina gestió del temps amb un objectiu clar.

També pot utilitzar estratègies d’autoobservació: després d’actuar, reflexiona sobre què va sortir bé, què podria millorar i quines dificultats va trobar. Aquesta pràctica d’autoavaluació és clau per consolidar l’aprenentatge i guanyar confiança.

Finalment, aplicar un reforç positiu ajuda a consolidar l’hàbit: reconèixer els èxits, per petits que siguin, reforça la motivació i facilita que la persona torni a actuar de manera proactiva. Amb el temps, aquestes passes concretes i reflexives fan que la iniciativa es converteixi en una habilitat natural i sostenible, no només en una actitud puntual.

“Aprendre a aprendre és com entrenar el cervell: si no ho fas, ell entrenarà a tu!”