Aprendre a aprendre: tècniques d’estudi i gestió del temps

Com a psicòloga amb més de vint-i-cinc anys d’experiència, amb un peu en recursos humans i l’altre en l’acompanyament formatiu, he vist una i altra vegada que no és suficient saber què s’ha d’aprendre: cal saber com aprendre i com gestionar el temps que hi dediquem. Aquesta habilitat, és avui més important que mai, tant per als rols d'estudiants com per als professionals en transició laboral o en el dia a dia de canvi constant.

En la meva trajectòria he observat clarament diferents patrons generacionals en aquest àmbit. Les generacions més joves (Generació Z i Millennials) estan immerses des de petites en entorns digitals, amb multitasking constant i accés immediat a informació. Això ha modificat la seva relació amb l’aprenentatge: aprendre vol dir sovint navegar per pantalles, més que aprofundir sistemàticament. En canvi, professionals d’edats més avançades tendeixen a privilegiar l’estructuració del temps i processos més metòdics, però de vegades amb menys flexibilitat a la tecnologia o nous entorns. Aquest contrast genera reptes i oportunitats en equips intergeneracionals i en processos d’orientació laboral. I per suposat hi ha grans exepcions per ambdos bandes.

Aprendre a aprendre (o metacognició) és la capacitat de planificar, monitorar i avaluar el propi procés d’aprenentatge. Un informe recent de la Universitat de Cambridge destaca que molts alumnes a tot el món tenen dificultats amb aquesta competència bàsica, i que això explica per què moltes hores d’estudi no condueixen a un aprenentatge durador si no existeix una consciència activa dels objectius i estratègies d’aprenentatge. Això és especialment rellevant perquè inclou la planificació, la revisió contínua i l’ajust de mètodes segons els obstacles que apareixen.

* estudi:

https://www.cambridgeinternational.org/support-and-training-for-schools/leading-learning-and-teaching-with-cambridge/metacognition/

Per què és tan important avui?

Vivim en un entorn accelerat i canviant. Les professions evolucionen i els coneixements queden obsolets en menys temps que abans. Davant d’aquest escenari, la capacitat d’aprendre de manera autònoma, planificar i gestionar el temps ja no és opcional: és essencial. Tant si es tracta de seguir uns estudis, com de formar-se en noves habilitats, o de reinventar la pròpia trajectòria professional, saber com aprendre i com organitzar el temps marca la diferència entre progressar i quedar estancat.

La recerca també ho avala: un estudi publicat fa poc a BMC Psychology va demostrar que una bona gestió del temps està associada amb un major compromís amb l’estudi i una millor autoregulació, alhora que redueix la dependència del mòbil (una de les principals fonts de distracció en estudiants actuals). És a dir, la gestió del temps no només organitza les hores, sinó que afecta l’atenció, l’autocontrol i l’èxit en l’aprenentatge. 

* estudi:

https://link.springer.com/article/10.1186/s40359-025-02619-x

Quines tècniques i estratègies són útils?

Les tècniques d’estudi i gestió del temps no són idees abstractes, sinó habilitats concretes que es poden aprendre i practicar. Alguns exemples són:

• Planificació i calendarització: repartir les tasques en sessions de durada adequada i fer-ho de manera constant.

• Estudis espaiats en el temps: fer sessions curtes i repetides (espaiament), que demostren ser més eficaces que estudiar moltes hores de cop. 

• Tècniques de concentració com Pomodoro: treballar amb intervals temporals i descansos per mantenir l’energia i l’atenció.

• Autoavaluació: abans, durant i després de l’estudi, revisar el que s’ha entès i ajustar l’estratègia.

Aquestes tècniques, per acabar sent efectives, han de ser ensenyades i practicades de manera explícita. No és suficient esperar que els estudiants o professionals “descobreixin” com fer-ho per si mateixos.

Diferències generacionals en l’aprenentatge i el temps

En els meus anys de treball he notat que la manera com cadascuna de nosaltres gestiona el temps i l’aprenentatge sovint reflecteix no només experiències personals, sinó diferents educacions i cultures de formació. Les generacions més joves, en molts casos, són molt eficients amb la tecnologia però menys entrenades a autorregular la seva atenció i planificar de forma deliberada. Les generacions més adultes, en canvi, acostumen a tenir més experiència en estructurar tasques complexes, però poden mostrar resistència a processos que impliquin múltiples dispositius o aplicacions noves de gestió.

Per això, quan treballem en equips o amb persones que busquen canvi de professió, és útil combinar enfocaments: aprendre eines digitals per gestionar el temps, però també reforçar l’hàbit d’autoavaluació i planificació conscient.

Mirada pràctica: del coneixement a l’acció

Per passar de la teoria a la pràctica, els professionals i estudiants poden fer un treball progressiu:

1. Definir objectius clars i específics.

2. Assignar temps realista per a cada tasca.

3. Utilitzar tècniques que fomentin la concentració.

4. Revisar i ajustar plans amb regularitat.

Aquest processos no només milloren resultats acadèmics o professionals, sinó que augmenten l’autonomia personal i la confiança en entorns incerts.

En definitiva, aprendre a aprendre i gestionar el temps no és només una competència educativa, sinó una habilitat vital en el context actual. És una peça clau per a l’adaptació, per a la resiliència, i per a l’èxit tant en l’àmbit acadèmic com laboral i personal. I la bona notícia és que, com totes les habilitats, es pot ensenyar, practicar i millorar contínuament.

Per exemple, imagina una persona que vol ser més proactiva en el seu lloc de treball, és a dir, començar tasques sense esperar que se li diguin, proposar millores o aportar idees al seu equip. Aprendre a tenir més iniciativa no és només una qüestió de voluntat, sinó d’entrenar passos concrets i d’autoconsciència.

Primer, pot començar per identificar situacions concretes on podria prendre la iniciativa, com organitzar una reunió setmanal d’equip o revisar un procés que es pot millorar. Després, estableix petits objectius i terminis, per exemple: aquesta setmana enviaré una proposta de millora a l’equip abans del dijous. Això combina gestió del temps amb un objectiu clar.

També pot utilitzar estratègies d’autoobservació: després d’actuar, reflexiona sobre què va sortir bé, què podria millorar i quines dificultats va trobar. Aquesta pràctica d’autoavaluació és clau per consolidar l’aprenentatge i guanyar confiança.

Finalment, aplicar un reforç positiu ajuda a consolidar l’hàbit: reconèixer els èxits, per petits que siguin, reforça la motivació i facilita que la persona torni a actuar de manera proactiva. Amb el temps, aquestes passes concretes i reflexives fan que la iniciativa es converteixi en una habilitat natural i sostenible, no només en una actitud puntual.

“Aprendre a aprendre és com entrenar el cervell: si no ho fas, ell entrenarà a tu!”

Formar persones adultes: despertar talent, enfortir competències i transformar comunitats

Soc psicòloga i, com tantes companyes i companys del sector, fa anys que acompanyo persones adultes en processos de formació vinculats a la gestió del talent, les competències transversals i la capacitació professional en àmbits tan diversos com la mediació comunitària, el lleure educatiu, la dinamització cultural, la formació de formadors o les tècniques de recursos humans. Amb el temps he anat aprenent (moltes vegades gràcies als mateixos grups i a l’intercanvi amb altres professionals) que formar no és només transmetre continguts: és generar espais de consciència, creixement i transformació compartida.

Al llarg dels anys he pogut confirmar que la formació de persones adultes té un impacte real quan aconseguim combinar profunditat conceptual amb aplicació pràctica. No sempre és senzill trobar aquest equilibri, però quan s’aconsegueix, es nota. Per això, en aquest article hi trobaràs reflexió, però també eines concretes, parlades i compartides molts cops entre professionals, que pots començar a utilitzar des d’avui mateix.

Fa uns anys vaig acompanyar la Montserrat (nom fictici), una professional amb llarga trajectòria laboral que havia assumit múltiples rols i responsabilitats. Quan va arribar a una sessió d'orientació, se sentia insegura sobre què podia aportar de veritablement valuós i com fer créixer les seves habilitats. Vam fer un pla de treball on posar-li tasques i on pogués venir a algunes formacions que ja tenia planificades. Al llarg de les sessions, no només va aprendre continguts nous: va prendre consciència del seu aprenentatge previ, va reconèixer les seves competències i va començar a aplicar-les amb confiança, transformant la seva manera de treballar i la relació amb els altres.

Aquest cas és exemplar ja que el vaig poder viure amb tot el positivisme de la persona (la seva actitud va ajudar molt) I d'aquí extrec el que he après en anys de formació de persones adultes: formar no és només transmetre coneixements, és generar espais de consciència, creixement i impacte real.

La persona adulta que aprèn: experiència, identitat i propòsit

Treballar amb persones adultes significa partir d’un punt ric en experiències. Cada participant arriba amb aprenentatges informals, vivències laborals i responsabilitats familiars, però també amb dubtes i inseguretats. L’andragogia ens recorda que l’aprenentatge és significatiu quan connecta amb la realitat immediata, té un propòsit clar i respecta l’autonomia de qui aprèn.

En el cas de la Montserrat, va començar a veure valor en experiències que abans considerava rutinàries, i a reconèixer competències que ni ella mateixa havia identificat.

Aplicació pràctica: reconeix el teu propi aprenentatge

• Escriu tres situacions professionals que t’hagin marcat.

• Identifica què vas aprendre en cada una.

• Detecta quina competència vas activar (resiliència, lideratge, empatia…).

Aquest exercici reforça l’autoestima professional i la consciència del propi valor.

Gestió del talent: mirar més enllà del currículum

El talent no és només una competència tècnica; és la combinació d’habilitats, actituds, valors i motivacions que permeten aportar valor en qualsevol context. En els programes formatius de tècniques de recursos humans treballem detecció i desenvolupament del potencial, lideratge conscient i comunicació assertiva, sempre amb una mirada centrada en la intel·ligència emocional i la creació d’entorns saludables.

La Montserrat va descobrir el seu valor diferencial: habilitats que ella donava per fetes i que, en realitat, la feien única dins del seu entorn professional.

Aplicació pràctica: identifica el teu valor diferencial

• Què et demanen sovint perquè ho fas bé?

• En quines activitats perds la noció del temps?

• Què aportes tu que no aporta exactament ningú més?

Posar-ho per escrit és el primer pas per fer créixer el teu talent.

Competències transversals: el fil invisible de la professionalitat

Sigui quin sigui l’àmbit, hi ha competències que travessen totes les ocupacions: comunicació, treball en equip, resolució de problemes, responsabilitat i adaptabilitat. Aquestes no es treballen com a teoria abstracta, sinó amb simulacions, role-playing i anàlisi de casos reals.

La Montserrat va tenir un moment revelador quan es va adonar del seu estil comunicatiu i de com afrontava la pressió: petits ajustaments van generar canvis immediats en la seva manera de relacionar-se amb l’equip.

Aplicació pràctica: millora la teva comunicació avui

• Escolta sense interrompre.

• Reformula: “Si t’he entès bé, el que necessites és…”.

• Respon des de la claredat, no des de la reacció.

  
  

Una mirada integradora: persona, professió i comunitat

• La formació de persones adultes és transformadora quan integra tres dimensions:

  La persona: autoconeixement, autoestima i projecte vital

  La professió: competències tècniques i transversals.

• La comunitat: impacte social i responsabilitat col·lectiva.

El recorregut de la Montserrat il·lustra com una persona adulta pot redescobrir les seves capacitats, redefinir el seu camí professional i assumir nous reptes amb seguretat.

Per començar avui mateix

Escull una de les propostes pràctiques i aplica-la aquesta setmana. El desenvolupament professional no és un gran salt, sinó la suma de petits canvis sostinguts.

Formar és sembrar. I quan sembrem en persones adultes amb experiència i voluntat de créixer, els fruits no són només individuals: impacten organitzacions més humanes i comunitats més cohesionades.

La formació de persones adultes és transformadora quan integra consciència personal, competència professional i impacte comunitari.