Tècniques per augmentar la resiliència en el treball sanitari

 El treball en l’àmbit sanitari és, per definició, exigent. Professionals com infermeria, medicina, tècniques i tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI), auxiliars, personal zelador o altres perfils assistencials conviuen diàriament amb situacions d’alta responsabilitat, pressió assistencial, dolor humà i, sovint, manca de temps i de recursos. Aquest context pot generar un desgast emocional important si no es disposa d’eines adequades per gestionar-lo.

En aquest sentit, la resiliència laboral és una competència clau. Des de la psicologia del treball, la resiliència es defineix com la capacitat d’una persona per adaptar-se de manera saludable a situacions adverses, gestionar l’estrès i recuperar l’equilibri emocional després d’experiències difícils (American Psychological Association, 2014).

Treballar la resiliència no significa “aguantar més”, sinó desenvolupar recursos personals i col·lectius que protegeixin la salut mental i el benestar professional, reduint el risc de fatiga per compassió, estrès crònic o síndrome d’esgotament professional (Maslach & Leiter, 2016).

A continuació us volem parlar de diverses tècniques que hem treballat habitualment en programes de formació dins del sector hospitalari.

1. Desenvolupar consciència emocional

Una de les primeres habilitats que es treballa en els cursos de gestió emocional per a personal sanitari és la identificació de les pròpies emocions. Reconèixer com ens sentim davant determinades situacions és el primer pas per gestionar-les adequadament (Lazarus & Folkman, 1984).

En entorns hospitalaris, és habitual experimentar emocions com la frustració, la tristesa o la impotència. Ignorar-les o reprimir-les pot augmentar el desgast psicològic.

Exemple en un hospital

En un curs dirigit a personal TCAI i d’infermeria d’una unitat de medicina interna, es va treballar un exercici anomenat “el semàfor emocional”. Les persones participants identifiquen moments de la jornada laboral que activen:

• Vermell: situacions d’alta tensió (per exemple, una urgència inesperada).

• Groc: moments de cansament o saturació.

• Verd: situacions positives o de satisfacció professional.

Aquest exercici ajuda a prendre consciència dels factors que generen estrès i facilita l’aprenentatge d’estratègies de regulació emocional.

Perspectiva de prevenció
Reconèixer els senyals d’estrès precoçment és una estratègia preventiva que permet evitar la cronificació del malestar psicològic (INSST, 2021).

2. Estratègies de regulació de l’estrès en el moment

En contextos assistencials, sovint no és possible “aturar” la feina. Per això és important disposar de microestratègies de regulació emocional que es puguin aplicar en pocs minuts.

Algunes de les més efectives són:

• respiració conscient

• pauses breus de descompressió

• tècniques d’atenció plena (mindfulness breu)

• relaxació muscular ràpida

Exemple real

En un taller de gestió de l’estrès per a personal zelador d’un hospital comarcal, vam afegir una petita pràctica de la tècnica de respiració 4-6 abans de situacions potencialment conflictives, com el trasllat de pacients en moments de gran activitat.

La tècnica consisteix en:

1. Inspirar durant 4 segons

2. Expirar durant 6 segons

3. Repetir durant aproximadament 1 minut

Aquesta pràctica redueix l’activació fisiològica i facilita una resposta més calmada davant situacions estressants, ja que la regulació de la respiració pot disminuir la resposta fisiològica associada a l’estrès (Lazarus & Folkman, 1984).

Perspectiva de prevenció
Aquest tipus d’eines contribueixen a reduir l’impacte immediat de l’estrès laboral i formen part de les estratègies de prevenció primària dels riscos psicosocials (INSST, 2021).

3. Reforçar el suport entre professionals

La resiliència no és només individual; també és col·lectiva. Els equips que comparteixen experiències, es donen suport i poden parlar obertament de situacions difícils mostren nivells més baixos de desgast professional (Maslach & Leiter, 2016).

Els espais de debriefing emocional o reflexió d’equip són cada vegada més habituals en centres sanitaris.

Exemple 

En un curs per a equips d’urgències, després d’un cas complex o emocionalment impactant, es dedica un breu espai de 10 minuts perquè les persones professionals puguin compartir:

• què ha estat difícil de la situació

• què ha funcionat bé

• quines millores es poden aplicar

Aquest procés ajuda a normalitzar les emocions i evitar la càrrega emocional acumulada.

Perspectiva de prevenció
El suport social al treball és un dels principals factors protectors davant el burnout segons la psicologia laboral (Gil-Monte, 2012).

4. Desenvolupar una mirada professional compassiva però equilibrada

Un dels reptes més importants en professions d’ajuda és mantenir l’empatia sense assumir una sobrecàrrega emocional excessiva.

Des de la psicologia, es treballa el concepte de compassió professional saludable, que implica:

• cuidar les persones usuàries amb sensibilitat

• mantenir límits emocionals saludables

• evitar la identificació excessiva amb el patiment

Exemple en un curs per a infermeria i TCAI d’una unitat de cures pal·liatives

Durant la formació es treballa la diferència entre:

• empatia funcional: entendre el patiment de la persona pacient

• sobreidentificació emocional: sentir el patiment com a propi

Mitjançant casos pràctics i role-playing, les persones participants practiquen respostes comunicatives que mostren suport sense carregar-se emocionalment en excés.

Perspectiva de prevenció
Aquest tipus d’entrenament redueix el risc de fatiga per compassió, un fenomen freqüent en professions sanitàries (Maslach & Leiter, 2016).

5. Promoure l’autocura professional

Finalment, la resiliència també implica incorporar hàbits d’autocura fora de la jornada laboral. Encara que pugui semblar obvi, moltes persones professionals del sector sanitari tenen dificultats per prioritzar el seu propi benestar.

En els programes de salut laboral es recomana treballar aspectes com:

• qualitat del descans

• activitat física regular

• espais personals de desconnexió

• límits saludables amb la feina

Exemple

En un curs de benestar emocional per a personal auxiliar, infermeria i TCAI, les persones participants elaboren un “pla personal de recuperació després del torn”, que inclou activitats breus per facilitar la desconnexió psicològica del treball.

Per exemple:

• caminar 15 minuts abans d’arribar a casa

• evitar revisar missatges de feina fora de l’horari laboral

• dedicar temps a activitats agradables o relaxants

Perspectiva de prevenció
La desconnexió psicològica del treball és un factor clau per prevenir l’esgotament professional i millorar la recuperació física i mental (Organización Mundial de la Salud, 2022).

Conclusions

La resiliència en el sector sanitari no és una qualitat innata, sinó una competència que es pot entrenar i desenvolupar mitjançant formació, suport organitzatiu i estratègies d’autocura.

Incorporar programes de formació en resiliència dins dels plans de prevenció de riscos laborals dels centres sanitaris no només millora el benestar de les persones professionals, sinó que també contribueix a una millor qualitat assistencial i a equips més cohesionats i saludables.

Promoure entorns de treball que reconeguin l’impacte emocional de l’atenció sanitària és, avui dia, una de les estratègies més efectives per cuidar tant les persones professionals com les persones pacients (OMS, 2022).

Com gestionar l’estrès laboral i millorar el rendiment: un exemple real en una empresa de components d’alumini

L’estrès laboral és una realitat que tothom coneix. Però sovint veiem les tècniques per gestionar-lo com a teòriques, difícils d’aplicar en la rutina. 

Avui vull compartir un exemple real d’una empresa on vaig treballar amb diversos equips que es dediquen a fabricar components d’alumini, per veure com és possible transformar l’estrès en un aliat per al rendiment. Hi vam treballar a través del seu plà d'empresa saludable on es creaven petites accions de prevenció. 

Un petit secret, la clau la tenien els mateixos equips als equips vam treballar què és estrès, què causa, tipus de factors i grans tècniques.

El que vam aprendre es podria resumir en els següents punts:

1. Reconèixer l’estrès abans que et domini

En aquesta empresa (enmig de la muntanya), vaig treballar amb tres equips molt diferents: el departament de producció, l’equip de manteniment i l’equip d’administració i vendes a travès de tallers formatius. Tots tenien en comú que l’estrès provenia de pressions de temps, requisits de qualitat i interdependència entre equips.

Durant una de les sessions amb el departament de producció, una persona va reconèixer que cada vegada que una màquina fallava, sentia que tot el seu dia es desfeia. El primer pas va ser simplement reconèixer aquest estrès sense jutjar-se. Només adonar-se’n ja ajuda a tenir control sobre la reacció.

Consell pràctic: dedica un minut abans de començar una tasca complicada a reconèixer com et sents. Aquesta pausa curta ja disminueix la reacció automàtica de tensió.

2. Respirar i moure’s: un aliat discret

Amb l’equip de manteniment, vam observar que la tensió augmentava especialment quan calia reparar una màquina urgent. Sovint les persones corrien i acabaven cometent errors. Vam veure un parell de vídeos de tècniques de respiració curta i estiraments ràpids abans d’iniciar la intervenció.

Resultat, tot i les bromes inicials: menys nerviosisme, més precisió i menys incidents menors.

Consell pràctic: provar la regla 4-4-4: inhalar 4 segons, mantenir 4 segons, exhalar 4 segons. Només 4 respiracions poden canviar l’estat emocional o si més no frenar-lo.

3. Posar l’estrès en perspectiva

L’equip d’administració i vendes es trobava sota pressió constant per lliurar comandes i respondre clients. En una formació, vam treballar amb casos simulats de clients molt exigents. Moltes persones pensaven que cada trucada era “una crisi”. Quan els vaig demanar que recordessin l’última trucada que havia anat realment malament, van adonar-se que la majoria es resolien sense problemes, era un mecanisme de defensa seu, però poc productiu.

Consell pràctic: abans de reaccionar, pregunta’t: “Aquesta situació és realment una crisi o només em fa sentir així?”

4. Organitzar-se per sentir-se capaç

Un dels problemes més repetits en producció era la sensació que tot estava fora de control: màquines, comandes, dates límit… Quan vam treballar amb llistats d'acompliment senzills i rutines clares, la tensió va baixar i l’eficiència va pujar. Els equips van decidir com revisar i seguir els seus propis processos, al taller simplement en vam parlar. Saber què toca fer i en quin ordre allibera la ment per pensar millor.

Consell pràctic: crea un “ritual pre-tasca”: revisa breument passos i materials necessaris abans de començar. Només això et dona seguretat i control.

5. Compartir i riure: el remei més subestimat

Durant les sessions amb tots els equips, vam dedicar un espai per compartir experiències complicades… i riure’n. Per exemple, en producció, una persona va explicar com una peça que semblava impossible de muntar acabava caient literalment del seu lloc, i va arribar a somniar que li queia a sobre, provocant un moment que recordarem durant força temps. Les rialles van disminuir la tensió i van reforçar la cohesió d’equip.

Consell pràctic: dedica cinc minuts al dia a parlar amb algú de confiança sobre situacions difícils. Riure no només relaxa, sinó que connecta els equips.

Aquest exemple en una empresa de components d’alumini mostra que l’estrès no és l’enemic, sinó una informació sobre com el teu cos i la teva ment estan responent. 

Reconèixer-lo, respirar, posar-lo en perspectiva, organitzar-se i compartir moments amb l’equip són estratègies que milloren el rendiment i el benestar.

Aquestes tècniques són aplicables a qualsevol sector. L’important és tenir eines pràctiques i repetir-les fins que es converteixin en hàbits que treballin al teu favor i sobretot prendre decisions i treballar-ho en equip.