dijous, 17 de setembre del 2026

Quan el crèdit formatiu marca les decisions... estem formant persones o gastant pressupost?

Fa just un any publicàvem un article en què reflexionàvem sobre un risc força habitual: deixar que sigui el crèdit formatiu disponible qui acabi condicionant les decisions sobre formació, en lloc que aquestes responguin a les necessitats reals de les persones i de l'organització. (https://tuit.cat/r6UVw)

Un any després, hi ha una escena que continua repetint-se en moltes empreses.



S'acosta el final d'any i la bústia de la persona responsable de Recursos Humans comença a omplir-se de missatges molt semblants.

"Encara teniu crèdit de formació disponible."

"No el deixeu perdre."

"Us podem ajudar a aprofitar-lo abans que acabi l'any."

I, de vegades, el correu electrònic no és suficient. També sona el telèfon.

— Bon dia. Truquem perquè hem vist que encara us queda crèdit de formació...

No és casualitat. És una escena que es repeteix cada any i que, gairebé sense adonar-nos-en, genera una sensació d'urgència.

De sobte, una pregunta aparentment senzilla passa a ocupar el centre de moltes converses:

"Com aprofitem el crèdit que encara ens queda?"

És una pregunta legítima.

Però potser no és la primera que ens hauríem de fer.

Potser abans caldria preguntar-se:

"Què necessita aprendre la nostra organització?"

Pot semblar un matís, però canvia completament la manera d'entendre la formació.

Quan el calendari acaba decidint

Des de la psicologia del treball sabem que les persones aprenem millor quan entenem per què aprenem alguna cosa.

Quan una formació respon a una necessitat real, quan ajuda a afrontar millor situacions del dia a dia o quan aporta eines que podem aplicar immediatament, la motivació augmenta i també ho fa la probabilitat que aquell aprenentatge es converteixi en una nova competència.

En canvi, quan l'objectiu principal és utilitzar el crèdit disponible abans que finalitzi l'any, és fàcil acabar triant accions formatives perquè encaixen amb el calendari, no perquè siguin les més útils.

I aquí és on apareix el veritable risc.

No és el crèdit.

No és el sistema.

És deixar que la pressió del temps substitueixi la reflexió.

El crèdit de formació és una oportunitat magnífica perquè les organitzacions continuïn desenvolupant el talent intern. Però perquè aquesta oportunitat generi un retorn real, ha d'estar al servei d'una estratègia, no d'un compte enrere.

"Cada novembre passa el mateix..."

Fa un temps, durant una conversa amb una responsable de Recursos Humans, ens deia mig rient:

"Cada novembre sembla que tothom descobreixi de cop que existeix el crèdit de formació."

La frase ens va fer somriure.

Però també descrivia una realitat molt habitual.

En poques setmanes s'acumulen les trucades comercials, els catàlegs, les propostes de cursos i els pressupostos. Les agendes es revisen una vegada i una altra. Es busquen dates lliures. Es fan càlculs. Es comparen opcions.

I, gairebé sense voler, la pregunta deixa de ser:

"Què necessitem?"

Per convertir-se en:

"Què podem fer abans del 31 de desembre?"

I aquestes dues preguntes no porten necessàriament a la mateixa resposta.

Una oportunitat també per a les persones treballadores

Aquesta situació també es viu des d'una altra perspectiva.

Moltes persones reben un correu informant-les que encara hi ha possibilitat de fer una formació abans d'acabar l'any.

Algunes ho veuen com un tràmit.

D'altres pensen que qualsevol curs ja està bé.

Però potser val la pena canviar la mirada.

L'empresa disposa del crèdit.

Les competències que es desenvolupen, en canvi, continuen acompanyant la persona al llarg de tota la seva trajectòria professional.

Una formació pot ajudar-nos a comunicar millor, liderar equips, gestionar conflictes, incorporar eines digitals, millorar la relació amb la clientela o aprendre estratègies per prevenir l'estrès laboral.

Per això és tan important que les persones també puguin participar en la conversa sobre quines competències volen o necessiten desenvolupar.

Quan la formació respon a un objectiu compartit entre l'organització i la persona, l'aprenentatge acostuma a tenir molt més impacte.

I quin paper hi tenim les empreses de formació?

També és un bon moment per fer una mica d'autocrítica.

Quan arriba el darrer trimestre de l'any és fàcil caure en la temptació d'oferir qualsevol curs que encaixi amb el pressupost disponible.

Però hi ha una altra manera d'entendre aquesta feina.

Primer escoltar.

Entendre els objectius de l'organització.

Conèixer els reptes que tenen els equips.

Detectar quines competències cal reforçar.

I només després proposar una acció formativa.

Perquè la diferència entre aprofitar el crèdit i convertir-lo en una inversió no és econòmica.

És estratègica.

Quan una formació respon a una necessitat real, deixa de ser un tràmit administratiu i es converteix en una eina de desenvolupament.

I si ja és novembre i vas tard?

També convé posar sobre la taula una realitat que sovint s'oblida.

No totes les organitzacions poden planificar la formació amb mesos d'antelació.

Hi ha hagut canvis interns, reorganitzacions, processos de selecció, baixes inesperades o períodes d'una intensitat extraordinària que han obligat a prioritzar altres qüestions.

Quan arriba el novembre, moltes persones responsables de Recursos Humans no pensen:

"Hauríem d'haver començat abans."

El que realment pensen és:

"Com podem prendre la millor decisió amb el temps que ens queda?"

I aquesta és una situació molt més habitual del que sembla.

Si és el teu cas, el primer consell és no deixar-te portar per la pressió.

Encara que el marge sigui petit, val la pena reservar unes hores per mirar enrere.

Quins reptes s'han repetit aquest any?

Quines dificultats han expressat més sovint els equips?

Hi ha alguna competència que podria aportar valor a diferents departaments?

Aquest exercici acostuma a donar molt més resultat que escollir el primer curs disponible.

També és recomanable prioritzar accions que tinguin continuïtat.

La formació no s'acaba quan finalitza una sessió.

El seu valor apareix quan allò que s'ha après es comparteix, es posa en pràctica i forma part del dia a dia de l'organització.

Les millors decisions de desembre acostumen a començar al setembre

Si cada final d'any tens la sensació que gestionar el crèdit formatiu és una cursa contra rellotge, probablement la solució no es troba al novembre.

Es troba al setembre.

La tornada de vacances és un dels millors moments per revisar el crèdit disponible, però sobretot per parlar amb els comandaments i amb els equips.

Quins projectes hi ha previstos?

Quines dificultats s'han detectat?

Quines competències caldria reforçar durant els mesos següents?

No cal tenir tancat tot el pla de formació.

Però sí una direcció clara.

Reservar algunes dates al calendari, identificar possibles accions formatives o mantenir una reunió de planificació amb els proveïdors permet arribar al final d'any amb tranquil·litat i amb més marge per prendre decisions de qualitat.

Al capdavall, gestionar la formació també és gestionar el temps.

I, com passa amb tants altres processos dins d'una organització, allò que es planifica amb una mica d'antelació acostuma a generar menys estrès, millors decisions i un impacte molt més gran en les persones.

Quan torni a arribar aquell correu recordant que encara queda crèdit de formació disponible, potser la pregunta ja no serà:

"Com el podem utilitzar abans que acabi l'any?"

Sinó una altra molt més rellevant:

"Què faria que, d'aquí a un any, les persones de la nostra organització treballessin millor que avui?"

Si aquesta és la pregunta que guia les decisions, el crèdit deixa de ser un termini que s'esgota.

Es converteix en una oportunitat per fer créixer les persones, els equips i l'organització.

dijous, 10 de setembre del 2026

Vacances fora de temporada: quan descansar al juny o al setembre ens fa sentir diferents

Per a moltes persones, l’estiu té una imatge molt concreta: l’agost, les platges plenes, els carrers més tranquils, les oficines amb menys moviment i aquella sensació compartida que “tot va una mica més lent”.

Però no tothom fa vacances quan les fa la majoria. Hi ha persones que gaudeixen d’uns dies de descans al juny, quan encara no ha arribat la calor intensa i tot sembla més fàcil d’organitzar. D’altres esperen fins al setembre, quan les destinacions estan més tranquil·les, els preus acostumen a ser més baixos i la sensació de desconnexió pot ser fins i tot més gran.



A priori, qualsevol moment és un bon moment per descansar. Però, des de la psicologia del treball, sabem que el moment en què fem vacances també pot influir en com vivim emocionalment la nostra relació amb la feina i amb l’equip.

Quan les nostres vacances no coincideixen amb les dels altres

Fer vacances fora del període habitual pot generar una sensació curiosa: mentre la resta ja està parlant de les vacances, compartint fotos o comentant plans d’estiu, nosaltres encara estem en “mode feina”.

És habitual sentir frases com:

  • “Encara em queda molt per marxar...”
  • “Tot l’equip està desapareixent i jo continuo aquí.”
  • “Quan tothom torni, jo seré qui estarà començant les vacances.”

I encara que sabem racionalment que tenim dret al nostre descans, emocionalment pot aparèixer una sensació de quedar una mica fora del ritme general.

A les formacions sobre benestar laboral sovint apareix aquesta realitat: persones que expliquen que el mes d’agost a l’oficina pot ser molt tranquil, però també una mica estrany. Hi ha menys reunions, menys moviment i menys converses espontànies. És com si la feina funcionés en “mode estalvi d’energia”. I, al mateix temps, aquestes mateixes persones poden sentir que quan arribi el seu setembre de vacances, seran elles qui marxaran mentre tothom ja torna amb les piles carregades.

La comparació social també entra a la feina

Les persones no vivim la feina de manera aïllada. Ens comparem constantment amb el nostre entorn: amb els companys, amb els ritmes dels altres i amb allò que considerem “normal”.

Quan la majoria descansa al mateix moment, hi ha una sensació de pausa compartida. Quan les nostres vacances no coincideixen, aquesta experiència pot ser diferent.

Podem sentir que no estem aprofitant l’estiu igual que els altres, que ens estem perdent converses o moments d’equip, o fins i tot que la nostra absència futura generarà més càrrega als companys.

Però cal recordar una idea important: descansar no és menys legítim perquè no coincideixi amb el calendari dels altres.

El descans no depèn del mes que marca el calendari, sinó de la capacitat de desconnectar, recuperar energia i tornar amb recursos renovats.

I com afecta la feina?

Quan una persona veu que els altres estan en període de vacances, pot aparèixer una doble realitat.

D’una banda, pot gaudir d’un període laboral més tranquil, amb menys interrupcions i més espai per avançar tasques. De l’altra, pot sentir una certa desmotivació o una sensació d’estar “esperant” que arribi el seu moment.

També pot passar a la inversa: qui fa vacances al setembre pot tornar amb energia renovada, però trobar-se un entorn que ja ha reprès el ritme habitual, amb projectes en marxa i una agenda plena.

Per això és important que les organitzacions i els equips entenguin les vacances com una necessitat individual i no només com una qüestió d’organització del calendari.

El paper dels equips: normalitzar diferents ritmes

Un equip saludable és aquell que permet que cada persona pugui descansar sense sentir culpa ni sensació d’estar desconnectada del grup.

Algunes accions senzilles poden ajudar:

  • Planificar bé els relleus i les tasques abans de les vacances.
  • Evitar associar disponibilitat amb compromís laboral.
  • Respectar els períodes de descans dels companys, sigui quin sigui el mes.
  • Mantenir una comunicació clara perquè ningú senti que “desapareix” de l’equip quan marxa.

Al final, la clau no és que tothom faci vacances al mateix temps, sinó que tothom tingui la possibilitat de descansar de manera real.


Cada persona té el seu propi estiu

Potser una de les lliçons més interessants és que no hi ha una única manera correcta de fer vacances.

Hi ha qui necessita agost perquè és el moment compartit amb la família o perquè tot el món sembla aturar-se una mica. Hi ha qui prefereix juny perquè gaudeix de més calma. I hi ha qui escull setembre perquè necessita allargar una mica més el moment de desconnexió.

Sigui quin sigui el mes, l’objectiu és el mateix: recuperar energia, cuidar-nos i tornar a la feina amb una mirada més fresca.


Perquè al final, el més important no és quan tanquem l’ordinador per començar les vacances, sinó aconseguir que, durant aquells dies, siguem capaços d’obrir una altra cosa molt més important: un espai per nosaltres mateixos.