dijous, 3 de setembre del 2026

Setembre: tornar a la rutina, recuperar la motivació i començar amb nous reptes

 El primer dijous de setembre arriba aquell moment tan conegut per moltes persones: les vacances ja queden enrere, el despertador torna a sonar a una hora que no ens sembla gens humana i la safata d’entrada del correu electrònic ens recorda que “sí, allò que vam deixar pendent abans de marxar continua existint”.

Tornem a l’oficina, reprenem reunions, projectes i objectius, i ens retrobem amb els equips. És una etapa de transició en què poden aparèixer emocions molt diferents: des de les ganes de retrobar els companys i començar nous reptes fins a aquella petita veu interior que diu: “potser podríem haver demanat una setmana més de vacances...”.



El passat mes de juliol ja vam parlar de l’efecte postvacacional, aquell període d’adaptació que moltes persones experimenten quan passen de la desconnexió i els ritmes més relaxats de l’estiu a les exigències del dia a dia laboral. Parlàvem de la importància de donar-nos temps per recuperar rutines, ajustar expectatives i entendre que aquesta sensació de “no arribo a tot” durant els primers dies és més habitual del que pensem.

Avui, però, volem engegar un nou tema des de la psicologia del treball: com recuperar la motivació laboral després de les vacances i convertir el setembre en una oportunitat per començar de nou.

Setembre: el “gener” de la segona oportunitat

Si el gener és el mes dels bons propòsits, el setembre és sovint el seu cosí germà: el moment en què ens diem “a partir d’ara m’organitzaré millor”, “faré més pauses”, “no em miraré el correu a les deu de la nit”... i després descobrim que el correu té una capacitat sorprenent per aparèixer quan menys l’esperem.

Precisament per això, des de la psicologia del treball, el setembre pot ser un bon moment per revisar com estem vivint la nostra feina i quins petits canvis poden ajudar-nos a treballar amb més energia i benestar.

Què ens expliquen les persones a les formacions?

Al llarg de les formacions sobre benestar, motivació i gestió del temps, sovint apareixen comentaris que ens fan somriure perquè són molt humans i fàcilment reconeixibles.

Hi ha persones que expliquen que el primer dia després de vacances passen més temps intentant recordar contrasenyes que no pas avançant feina. D’altres confessen que necessiten uns dies per tornar a entendre “qui porta què” després d’unes setmanes amb l’equip funcionant a mig gas.

També és habitual escoltar frases com: “Aquest setembre m’organitzaré millor”. Una frase que acostuma a anar seguida d’una rialla general perquè moltes persones saben que, amb bona intenció o sense, tornem sovint amb una llista de prioritats tan llarga que necessitaríem unes altres vacances només per llegir-la.

Aquestes experiències ens recorden una idea important: la motivació no apareix simplement perquè tornem amb les piles carregades. Cal crear les condicions perquè aquesta energia es mantingui.

La motivació no és només tenir ganes

Quan parlem de motivació laboral, sovint pensem en actitud individual: “he de posar-hi més ganes”. Però la psicologia del treball ens mostra que la motivació també depèn molt de l’entorn.

Ens sentim més motivats quan:

  • Tenim objectius clars i sabem cap a on anem.
  • Sentim que la nostra feina té sentit i impacte.
  • Disposem d’autonomia per prendre decisions.
  • Formem part d’un equip on hi ha confiança i suport.
  • Podem aconseguir resultats sense viure permanentment en mode “apagar focs”.

Per això, la tornada de vacances no és només una qüestió personal. També és una oportunitat perquè les organitzacions revisin com estan cuidant les persones i els equips.

Petits canvis per començar bé el curs

No cal esperar a tenir una gran transformació per millorar el nostre dia a dia. Alguns petits ajustos poden marcar la diferència:

  • Prioritzar abans d’accelerar: no tot el que sembla urgent ho és realment.
  • Recuperar ritmes saludables: tornar progressivament ajuda més que començar el primer dia com si haguéssim de recuperar tot l’estiu en vuit hores.
  • Reprendre converses amb l’equip: preguntar “com estem?” pot ser tan important com preguntar “com va el projecte?”.
  • Reconnectar amb el propòsit: recordar el valor del que fem ens ajuda a recuperar implicació.

Un setembre amb mirada renovada

La tornada de vacances no ha de ser simplement tornar al mateix punt on ho vam deixar. Pot ser un moment per observar, ajustar i començar una nova etapa amb més consciència.

Des de la psicologia del treball, entenem el setembre com una oportunitat per recuperar la motivació, reforçar els vincles dins dels equips i construir formes de treball més saludables.

Perquè sí, les vacances s’acaben. El cafè de primera hora torna a ser imprescindible. I probablement la nostra safata d’entrada no desapareixerà per art de màgia.

Però també torna una oportunitat: la de començar aquest nou curs laboral preguntant-nos no només “què hem de fer?”, sinó també “com volem treballar i com volem sentir-nos mentre ho fem?”.

I potser aquest és el millor propòsit per aquest nou curs: no buscar fer més, sinó treballar millor. No omplir cada espai de la nostra agenda, sinó donar valor als moments que realment importen. No esperar que arribi la motivació per començar, sinó crear les condicions perquè la motivació pugui aparèixer.

Cada setembre ens recorda que tenim una nova oportunitat per ajustar el rumb, aprendre del que hem viscut i construir una manera de treballar més conscient i saludable.

Així que tornem, sí. Amb reunions, correus pendents i alguna que altra contrasenya oblidada. Però també tornem amb experiència, amb nous aprenentatges i amb la possibilitat de fer que aquest curs sigui una mica millor que l’anterior.

Perquè al final, la feina no només és allò que fem cada dia. També és com ho vivim, amb qui ho compartim i l’empremta que deixem mentre ho fem.


dimarts, 4 d’agost del 2026

La psicologia és molt més àmplia.


 Llegint l’entrevista a Joan Guàrdia (moltíssimes gràcies, https://lnkd.in/epHRYDws) a PSIARA, hi ha una idea amb la qual coincideixo especialment: potser ja és hora de deixar de discutir si la psicologia és o no una professió sanitària.

La psicologia és molt més àmplia.


I precisament per això, em fa pensar en una contradicció que encara tenim pendent: si volem que la societat entengui que la psicologia va molt més enllà de la sanitat, potser també hem de revisar com la representem nosaltres.


Vas a una xerrada del mateix COPC sobre fiscalitat i, als exemples pràctics, bona part de les situacions tenen a veure amb factures de teràpia, pacients, consulta, despeses de consulta...

I tu, vas pensant: «Potser algun dia arribarà el meu torn.» 

O estàs impartint un curs en una empresa.

A l’hora d’esmorzar, algú et pregunta: «I tu, a què et dediques?»

I aquí ja et sorprens una mica. Fa 2h que t’estan veient treballar.

Però sembla que cal fer la pregunta oficial:

«I tu, exactament, què fas?»

Tu tornes a explicar que ets psicòloga del treball i de les organitzacions.

I després de trenta minuts més explicant què fas, arriba:

«Ah, molt interessant. Em dones el teu mòbil?»

I tu penses: «Mira, per fi algú interessat en Psicologia del Treball.»

Fins que afegeix:

«És per si algun dia necessito teràpia. On tens la consulta?»


I encara n’hi ha una altra.

Quan dius que ets psicòloga, sovint la pregunta següent és:

—«I tens consulta?»

Tu respons que no.

—«Ah...»

I en aquell «ah» hi ha gairebé tota una concepció de la professió.

Perquè sembla que, si no tens consulta, hagis de justificar què fas amb el títol de Psicologia.

I aquí crec que tenim una feina pendent.


No crec que el problema sigui que la societat no entengui la psicologia. Crec que encara li hem explicat massa sovint una psicologia determinada.

Una psicologia molt associada a la consulta, al pacient, al diagnòstic i al tractament.

I mentrestant, una psicòloga que treballa en una organització continua sent percebuda, moltes vegades, simplement com algú de Recursos Humans.

Quan en realitat també està treballant sobre fenòmens profundament psicològics: conducta, motivació, emocions, presa de decisions, lideratge, conflicte, aprenentatge, relacions, equips, canvi...

I aquí és on em sembla especialment interessant el que planteja Guàrdia.

Un psicòleg que treballa en una organització no és un psicòleg «que no fa clínica».


I això no és una categoria B de la psicologia.

La psicologia no comença quan una persona entra en una consulta.

També és present en una aula, en una organització, en un equip, en una selecció, en un procés de canvi, en una situació d’emergència, en una comunitat.

Per això comparteixo la idea de Guàrdia que potser hem de superar definitivament el debat sobre si la psicologia és sanitària.