dijous, 9 d’abril del 2026

Les competències més demandades en el mercat laboral actual

Quan vaig començar la meva trajectòria professional a finals dels anys 90, fent pràctiques, el mercat laboral era, aparentment, molt més previsible. Ja a inicis dels 2000, com a tècnica, vaig començar a veure amb més claredat quines eren les regles del joc: les empreses buscaven perfils tècnics sòlids, experiència demostrable i, sobretot, estabilitat. Recordo entrevistes en què una de les preguntes clau era: “On et veus d’aquí a 10 anys?”  i s’esperava una resposta lineal, coherent i fidel a una única empresa.



Avui, si féssim aquesta mateixa pregunta, probablement la resposta més honesta seria: “No en tinc ni idea, però m’adaptaré.” I, curiosament, aquesta seria una resposta molt ben valorada.

De l’experiència a la capacitat d’aprendre

Als anys 90 i inicis dels 2000, el valor principal era el coneixement acumulat. Qui sabia fer una cosa concreta, tenia un lloc assegurat. Avui, el coneixement caduca ràpidament. El que realment es valora és la capacitat d’aprendre, desaprendre i tornar a aprendre.

Aquesta idea no és només una percepció professional: informes recents com el del World Economic Forum (2025)assenyalen que la curiositat, l’aprenentatge continu i l’adaptabilitat són ja competències centrals en la majoria de sectors. Consultar informe del Future of Jobs 2025 ()

Una anècdota que il·lustra bé aquest canvi: fa uns anys, en un procés de selecció per a una empresa tecnològica, un candidat va admetre que no coneixia una eina concreta imprescindible per al lloc. Però va afegir: “Doneu-me dues setmanes i seré operatiu.” Va ser contractat. No per allò que sabia, sinó per la seva confiança en la seva capacitat d’aprendre.

Les competències clau avui

Actualment, hi ha un conjunt de competències transversals que apareixen de manera recurrent:

  • Adaptabilitat: en entorns canviants, la rigidesa és un risc.
  • Pensament crític: no es tracta només d’executar, sinó de qüestionar.
  • Intel·ligència emocional: saber gestionar-se a un mateix i als altres.
  • Treball en equip: sovint en equips híbrids i multiculturals.
  • Competència digital: ja no és un plus, és una base.
  • Autonomia i responsabilitat: menys control, més confiança.

Segons dades recents, el pensament analític continua sent la competència més demandada, mentre que la flexibilitat i la capacitat d’adaptació ocupen els primers llocs en importància per a les empreses. ()

A més, informes de l’OCDE remarquen que tant les competències cognitives (com la resolució de problemes) com les socioemocionals (com la responsabilitat o l’estabilitat emocional) tenen un impacte directe en l’ocupabilitat i els salaris. Consultar OECD Skills Outlook 2025 ()

En una sessió de formació, un directiu em deia: “Abans dirigia persones; ara dirigeixo contextos i sobretot emocions.” Aquesta frase resumeix molt bé el canvi de paradigma.

Una petita paròdia (massa realista)

Entrevista de feina, 1999:
— Tens ganes d’aprendre?
— Moltes!
— Perfecte, ja t’anirem ensenyant i amb el temps creixeràs amb nosaltres.

Entrevista de feina, 2003:
— Tens experiència en això?
— Sí.
— Perfecte, contractada.

Entrevista de feina, 2026:
— Sap utilitzar aquesta eina, aquestes altres cinc, treballar en remot, gestionar conflictes, innovar constantment, i mantenir la motivació en entorns incerts?
— Bé…
— I, per cert, també ha de ser resilient, creatiu, flexible i amb mentalitat de creixement.
— …
— Perfecte, comencem dilluns.

Cap a on anem?

Tot apunta que el mercat laboral continuarà evolucionant cap a entorns encara més dinàmics. Hi ha tres tendències clares:

  1. Automatització i IA: les tasques repetitives desapareixen, però augmenta la necessitat de pensament estratègic i creatiu.
  2. Carreres no lineals: cada cop serà més habitual canviar de sector, rol o fins i tot professió.
  3. Centralitat del propòsit i de les qualitats humanes especialment en les noves generacions, el “per què” del treball serà tan important com el “què”. També habilitats com la creativitat, la resiliència o l’empatia guanyen pes perquè són més difícils d’automatitzar.

Des de la psicologia del treball, veiem com el concepte de “talent” també ha canviat. Ja no és només tenir habilitats, sinó saber posar-les en joc en contextos diversos i, sobretot, tenir la capacitat de construir una identitat professional flexible.

Reflexió final

Si hagués de resumir en una sola idea l’evolució des dels anys 90 fins avui, diria que hem passat de valorar el que una persona és a valorar el que una persona pot arribar a ser.

I això, lluny de ser una amenaça, és una oportunitat. Perquè, en el fons, el futur del treball no depèn només de les competències que tenim avui ni de la nostra edat, sinó de la nostra capacitat de seguir desenvolupant-les demà. Ara cal trencar certs prejudicis que com a persones encara tenim sobre certs col·lectius i que veiem com poc a poc es van modificant.


dijous, 2 d’abril del 2026

Com mesurar el clima laboral de manera efectiva: una mirada des de la consultoria externa

Quan parlem de clima laboral, sovint ens referim a “com es respira” dins d’una organització. Però més enllà de percepcions generals, mesurar-lo de manera rigorosa és clau per prendre decisions que impactin realment en el benestar de les persones i en els resultats de l’empresa.



Com a psicòloga i consultora externa, la meva feina consisteix a ajudar les organitzacions a posar nom, dades i sentit a aquestes percepcions. I això implica anar més enllà d’una simple enquesta anual.

Per què és important mesurar el clima laboral?

Un bon clima laboral no només millora la satisfacció dels equips, sinó que també influeix directament en:

  • La productivitat
  • La retenció del talent
  • La reducció de l’absentisme
  • La qualitat del servei

Però per poder actuar, primer cal entendre què està passant realment.

Claus per mesurar-lo de manera efectiva

1. Combinar dades quantitatives i qualitatives
Les enquestes són útils, però no suficients. Cal complementar-les amb entrevistes, grups focals o espais de conversa.

2. Adaptar les eines al context
No és el mateix una empresa logística que un hospital, els dos llocs on hem treballar de forma més recent. Els ritmes, les pressions i les relacions són diferents.

3. Generar confiança
Si les persones no se senten segures, no diran el que realment pensen. L’anonimat i la transparència són essencials.

4. Retornar els resultats
Un dels errors més freqüents és recollir dades i no fer-ne retorn. Això genera frustració i desconfiança.

5. Acompanyar amb accions concretes
Mesurar sense actuar és inútil. El valor real està en els canvis que es deriven del procés.


Exemple 1: sector transport — adaptar-se a equips en moviment

En una empresa de transport, el gran repte no era tant “què preguntar”, sinó “com arribar a les persones”. Parlem de professionals amb poc temps, sovint en ruta, i amb accés limitat a canals corporatius tradicionals.

Eines i adaptacions que vam utilitzar:

  • Enquesta en format mòbil, molt breu (menys de 5 minuts), accessible en qualsevol moment
  • Preguntes molt concretes i operatives, evitant llenguatge tècnic
  • Codis QR en espais físics (bases logístiques, zones de descans)
  • Microentrevistes informals a la seva disposició, amb traducció simultània aprofitant moments de pausa

Aquest enfocament va permetre recollir informació real sense interferir  en la dinàmica de treball, i sobretot, sense generar rebuig.


Exemple 2: un entorn hospitalari

En un hospital, el focus estava en el desgast emocional dels professionals sanitaris, especialment després d’un període d’alta pressió assistencial.

Què vam fer?

  • Enquesta de clima amb èmfasi en benestar emocional

  • Grups focals amb infermeria i personal mèdic

  • Espais confidencials de conversa

Què vam detectar?

  • Fatiga emocional elevada

  • Sensació de manca de reconeixement

  • Dificultats en la coordinació entre equips

Quines accions es van implementar?

  • Espais de suport emocional periòdics

  • Reconeixement formal i informal del treball

  • Millores en la coordinació entre torns

Resultat:
Es va reduir la percepció d’estrès i va augmentar el sentiment de cohesió d’equip.


El valor de la mirada externa

Treballar des de la consultoria externa aporta diversos beneficis:

  • Neutralitat i objectivitat

  • Major confiança per part dels equips

  • Metodologies contrastades

  • Capacitat de traduir dades en accions

Però, sobretot, permet crear espais on les persones se sentin escoltades de veritat.


Per acabar

Mesurar el clima laboral no és només recollir dades, és entendre persones. És escoltar, interpretar i acompanyar.

Quan es fa bé, es converteix en una eina poderosa de transformació. I aquí és on, com a psicòloga i consultora, puc ajudar: facilitant processos que no només diagnostiquen, sinó que generen canvis reals i sostenibles.

Perquè al final, el clima laboral no és un indicador més: és el reflex de com cuidem les persones dins les organitzacions.