dijous, 2 d’abril del 2026

Com mesurar el clima laboral de manera efectiva: una mirada des de la consultoria externa

Quan parlem de clima laboral, sovint ens referim a “com es respira” dins d’una organització. Però més enllà de percepcions generals, mesurar-lo de manera rigorosa és clau per prendre decisions que impactin realment en el benestar de les persones i en els resultats de l’empresa.



Com a psicòloga i consultora externa, la meva feina consisteix a ajudar les organitzacions a posar nom, dades i sentit a aquestes percepcions. I això implica anar més enllà d’una simple enquesta anual.

Per què és important mesurar el clima laboral?

Un bon clima laboral no només millora la satisfacció dels equips, sinó que també influeix directament en:

  • La productivitat
  • La retenció del talent
  • La reducció de l’absentisme
  • La qualitat del servei

Però per poder actuar, primer cal entendre què està passant realment.

Claus per mesurar-lo de manera efectiva

1. Combinar dades quantitatives i qualitatives
Les enquestes són útils, però no suficients. Cal complementar-les amb entrevistes, grups focals o espais de conversa.

2. Adaptar les eines al context
No és el mateix una empresa logística que un hospital, els dos llocs on hem treballar de forma més recent. Els ritmes, les pressions i les relacions són diferents.

3. Generar confiança
Si les persones no se senten segures, no diran el que realment pensen. L’anonimat i la transparència són essencials.

4. Retornar els resultats
Un dels errors més freqüents és recollir dades i no fer-ne retorn. Això genera frustració i desconfiança.

5. Acompanyar amb accions concretes
Mesurar sense actuar és inútil. El valor real està en els canvis que es deriven del procés.


Exemple 1: sector transport — adaptar-se a equips en moviment

En una empresa de transport, el gran repte no era tant “què preguntar”, sinó “com arribar a les persones”. Parlem de professionals amb poc temps, sovint en ruta, i amb accés limitat a canals corporatius tradicionals.

Eines i adaptacions que vam utilitzar:

  • Enquesta en format mòbil, molt breu (menys de 5 minuts), accessible en qualsevol moment
  • Preguntes molt concretes i operatives, evitant llenguatge tècnic
  • Codis QR en espais físics (bases logístiques, zones de descans)
  • Microentrevistes informals a la seva disposició, amb traducció simultània aprofitant moments de pausa

Aquest enfocament va permetre recollir informació real sense interferir  en la dinàmica de treball, i sobretot, sense generar rebuig.


Exemple 2: un entorn hospitalari

En un hospital, el focus estava en el desgast emocional dels professionals sanitaris, especialment després d’un període d’alta pressió assistencial.

Què vam fer?

  • Enquesta de clima amb èmfasi en benestar emocional

  • Grups focals amb infermeria i personal mèdic

  • Espais confidencials de conversa

Què vam detectar?

  • Fatiga emocional elevada

  • Sensació de manca de reconeixement

  • Dificultats en la coordinació entre equips

Quines accions es van implementar?

  • Espais de suport emocional periòdics

  • Reconeixement formal i informal del treball

  • Millores en la coordinació entre torns

Resultat:
Es va reduir la percepció d’estrès i va augmentar el sentiment de cohesió d’equip.


El valor de la mirada externa

Treballar des de la consultoria externa aporta diversos beneficis:

  • Neutralitat i objectivitat

  • Major confiança per part dels equips

  • Metodologies contrastades

  • Capacitat de traduir dades en accions

Però, sobretot, permet crear espais on les persones se sentin escoltades de veritat.


Per acabar

Mesurar el clima laboral no és només recollir dades, és entendre persones. És escoltar, interpretar i acompanyar.

Quan es fa bé, es converteix en una eina poderosa de transformació. I aquí és on, com a psicòloga i consultora, puc ajudar: facilitant processos que no només diagnostiquen, sinó que generen canvis reals i sostenibles.

Perquè al final, el clima laboral no és un indicador més: és el reflex de com cuidem les persones dins les organitzacions.



dijous, 26 de març del 2026

Clau per fer entrevistes eficaces i sense biaixos al 2026

En un context laboral cada cop més divers, tecnològic i exigent, fer entrevistes de selecció eficaces i lliures de biaixos no és només una bona pràctica: és una necessitat ètica i professional. Des de la meva experiència com a psicòloga docent i com a professional vinculada a processos de selecció en ETT, consultoria, borses de treball, tribunals d’oposició i departaments de recursos humans (tant en empresa privada com en el tercer sector i l’administració pública), he pogut observar com petites decisions durant una entrevista poden marcar grans diferències en els resultats.



Recordo especialment un procés de selecció en què vam debatre si una candidata “semblava poc segura” durant els primers minuts de l’entrevista. Aquesta primera impressió va generar dubtes dins l’equip, però en revisar l’entrevista amb una pauta estructurada (indicadors competencials), vam veure que havia aportat exemples molt sòlids de resolució de conflictes i treball en equip. El nerviosisme inicial havia influït en la percepció, però no reflectia les seves competències reals. Finalment, es va valorar el conjunt de la seva trajectòria i va acabar incorporant-se amb molt bons resultats. Aquesta experiència em va reafirmar en la importància de sistematitzar els processos i evitar decisions precipitades.

A continuació, comparteixo 26  claus (ja que som al 2026), per fer entrevistes més eficaces, rigoroses i equitatives:

1. Defineix el perfil amb criteris competencials clars
Per exemple, en lloc de dir “persona dinàmica”, concreta: capacitat de gestionar diverses tasques simultànies amb terminis ajustats.

2. Utilitza entrevistes estructurades
Totes les persones candidates responen a preguntes com: “Explica’m una situació en què hagis hagut de treballar sota pressió”.

3. Basa’t en evidències, no en impressions
En lloc de “em sembla responsable”, anota: “ha gestionat un equip de 5 persones durant 2 anys”.

4. Aplica preguntes conductuals
Per exemple: “Descriu un conflicte amb un company i com el vas resoldre”.

5. Evita preguntes discriminatòries
No preguntis “Tens pensat tenir fills?”, encara que sembli rellevant per la disponibilitat.

6. Sigues conscient dels biaixos inconscients
Per exemple, detectar si tendeixes a valorar millor persones amb orígens humils per què penses que sabrà solucionar problemes.

7. Forma els equips entrevistadors
Fer formacions internes sobre diversitat i selecció ajuda a prendre decisions més justes.

8. Utilitza més d’una persona entrevistadora
Una persona pot valorar la comunicació i una altra les competències tècniques.

9. Estableix criteris d’avaluació previs
Per exemple, decidir que la comunicació val un 30%, l’experiència un 40% i les competències un 30%.

10. Puntua amb escales objectives
Utilitzar una escala de l’1 al 5 per valorar cada competència amb indicadors definitsmo estableix un sistema de si o no en cada indicador.

11. Cuida el llenguatge
Dir “persona responsable del projecte” en lloc de “cap”.

12. Dona informació clara del lloc
Explicar horaris reals, tasques i possibles dificultats del lloc.

13. Genera un entorn segur
Començar amb una pregunta senzilla per reduir nervis: “Com ha anat el teu dia fins ara?”

14. Evita el biaix de similitud
No seleccionar algú només perquè comparteix aficions o manera de ser amb tu.

15. No sobrevaloris la primera impressió
Una persona pot necessitar uns minuts per sentir-se còmoda. I de fet és la teva responsabilitat que s'hi senti.

16. Tingues en compte la diversitat funcional i cultural
Per exemple, adaptar el ritme de l’entrevista o la manera de formular preguntes.

17. Incorpora eines complementàries
Proposar un cas pràctic: “Com organitzaries una jornada amb incidències imprevistes?”

18. Registra i documenta el procés
Especialment important en oposicions o processos públics per garantir transparència.

19. Dona feedback quan sigui possible
Per exemple: “Valorem molt la teva experiència, però en aquest cas buscàvem més especialització en...”.

20. Avalua el procés, no només les persones
Revisar si les persones seleccionades s’adapten realment al lloc al cap d’uns mesos.

21. Integra la tecnologia amb criteri
Utilitzar eines digitals per filtrar CV, però revisant possibles biaixos en els algoritmes.

22. Respecta els temps de resposta
Evita processos massa llargs o incerts.

23. Cuida l’experiència de la persona candidata
Des de la convocatòria fins al tancament del procés.

24. Evita interrompre o dirigir excessivament les respostes
Deixa espai perquè la persona s’expressi.

25. Contrasta la informació quan sigui necessari
Amb referències o proves, sempre amb ètica.

26. Practica l’escolta activa
Mostra interès real i evita anticipar judicis.

En definitiva, entrevistar bé no és només seleccionar talent, sinó fer-ho amb responsabilitat, rigor i consciència social. Apostar per processos més justos no només millora els equips, sinó també les organitzacions i la societat en el seu conjunt.

Ara bé, també és important tenir present que, en essència, els criteris de selecció no han canviat tant en les darreres dècades. Continuem buscant competències com la responsabilitat, el treball en equip, la capacitat d’adaptació o la resolució de problemes. El que sí que ha canviat de manera significativa és la forma com les persones candidates mostren aquestes competències.

Les diferències generacionals hi tenen un paper rellevant. Per exemple, persones de generacions amb més trajectòria professional sovint expressen les seves competències a partir de l’experiència acumulada, amb relats més detallats i contextualitzats. En canvi, persones més joves poden mostrar aquestes mateixes competències a través de projectes acadèmics, experiències digitals, voluntariat o fins i tot la gestió de continguts en entorns virtuals.

També varia la manera de comunicar-se: mentre que algunes persones tendeixen a un discurs més formal i estructurat, altres utilitzen un estil més directe, visual o vinculat a exemples pràctics i immediats. Cap d’aquestes formes és millor que l’altra; simplement responen a contextos i oportunitats diferents.

Per això, com a professionals de la selecció, és clau saber llegir aquestes diferents maneres de mostrar el talent, evitant interpretar-les des del biaix o la comparació rígida. Entendre aquesta diversitat ens permet fer processos més justos, més rics i, sobretot, més ajustats a la realitat del mercat laboral actual.


“Quantes bones candidatures podem estar deixant fora per no saber llegir formes diverses de mostrar el talent?”