Durant els darrers mesos he tingut l'oportunitat de desenvolupar diverses tutories i sessions formatives amb professionals de la seguretat pública. Més enllà de parlar de procediments, protocols o tècniques d'intervenció, l'objectiu ha estat posar el focus en una realitat que sovint queda en un segon pla: què ens passa a nosaltres quan intervenim.
Parlar de salut mental en professions d'emergència no significa parlar només de trastorns psicològics o de situacions extremes. També significa entendre com funciona el cervell sota estrès, com es modifiquen la percepció i la presa de decisions quan augmenta l'adrenalina, i com podem continuar actuant amb eficàcia sense deixar-nos arrossegar per les nostres pròpies reaccions biològiques.
Aquestes tutories han estat especialment enriquidores perquè no s'han plantejat com una classe magistral, sinó com un espai de reflexió compartida. Hem preguntat sobre exemples reals, hem qüestionat automatismes professionals i, sobretot, hem intentat mirar-nos amb honestedat. Ha estat un treball introspectiu i autocrític, on cada participant si és el seu moment haurà pogut identificar fortaleses, limitacions i aspectes a millorar en la seva manera d'intervenir.
D'aquest treball neixen aquestes dues infografies.
1. Mantenir el control en situacions d'impacte
La primera infografia resumeix alguns principis bàsics davant persones en crisi, situacions d'agitació, hostilitat o consum de substàncies.
No pretén substituir la formació específica ni convertir-se en un protocol tancat. És, simplement, un recordatori visual d'algunes idees que sovint marquen la diferència en una intervenció:
- L'objectiu no és controlar la persona, sinó controlar la intervenció.
- Cal observar abans d'interpretar.
- Baixar la nostra intensitat ajuda a reduir la intensitat de l'altre.
- Evitar discussions innecessàries i prioritzar la seguretat.
- Recordar que també hem de cuidar-nos després de cada intervenció.
Són conceptes senzills, però extraordinàriament útils quan el cervell treballa sota pressió.
2. Estrès, comunicació i rendiment
La segona infografia se centra en allò que passa dins nostre quan apareix l'estrès operatiu.
Quan augmenta l'adrenalina, el nostre cervell deixa de processar la informació de la mateixa manera. Apareix la visió túnel, disminueix la capacitat d'anàlisi, augmenta la impulsivitat i la comunicació es pot deteriorar. Tot això no és una falta de preparació; és una resposta biològica normal.
Precisament per això entrenem.
Entrenem per reconèixer aquests efectes abans que condicionin les nostres decisions. Entrenem per ampliar de nou el nostre camp d'atenció, mantenir una comunicació clara, prioritzar correctament i evitar errors previsibles.
La millor decisió no és la més perfecta en un despatx; és la que pot executar-se amb seguretat quan la situació es torna complexa.
Per què compartir-les?
He decidit publicar-les perquè crec que el coneixement només té sentit quan es comparteix.
Si aquestes infografies poden ajudar un company o companya a recordar una idea clau abans d'una intervenció, si serveixen perquè un alumne entengui millor què li passa quan està sota estrès o si obren una conversa sobre salut mental, comunicació i autoconeixement dins dels equips, ja hauran complert la seva funció.
Podeu descarregar-les lliurement, imprimir-les o utilitzar-les com a material de suport en sessions formatives, sempre mantenint-ne el contingut original i entenent que són resums d'un ampli power point.
Continuaré treballant en nous recursos d'aquest tipus perquè estic convençuda que formar bons professionals no és només ensenyar tècnica. També és ajudar a comprendre com pensen, com decideixen i com es cuiden quan la pressió és màxima.
Perquè, al final, la millor eina que porta un professional d'emergències és el seu propi criteri. I aquest criteri també s'entrena.
Gràcies 39a!
