El treball en l’àmbit sanitari és, per definició, exigent. Professionals com infermeria, medicina, tècniques i tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI), auxiliars, personal zelador o altres perfils assistencials conviuen diàriament amb situacions d’alta responsabilitat, pressió assistencial, dolor humà i, sovint, manca de temps i de recursos. Aquest context pot generar un desgast emocional important si no es disposa d’eines adequades per gestionar-lo.
En aquest sentit, la resiliència laboral és una competència clau. Des de la psicologia del treball, la resiliència es defineix com la capacitat d’una persona per adaptar-se de manera saludable a situacions adverses, gestionar l’estrès i recuperar l’equilibri emocional després d’experiències difícils (American Psychological Association, 2014).
Treballar la resiliència no significa “aguantar més”, sinó desenvolupar recursos personals i col·lectius que protegeixin la salut mental i el benestar professional, reduint el risc de fatiga per compassió, estrès crònic o síndrome d’esgotament professional (Maslach & Leiter, 2016).
A continuació us volem parlar de diverses tècniques que hem treballat habitualment en programes de formació dins del sector hospitalari.
1. Desenvolupar consciència emocional
Una de les primeres habilitats que es treballa en els cursos de gestió emocional per a personal sanitari és la identificació de les pròpies emocions. Reconèixer com ens sentim davant determinades situacions és el primer pas per gestionar-les adequadament (Lazarus & Folkman, 1984).
En entorns hospitalaris, és habitual experimentar emocions com la frustració, la tristesa o la impotència. Ignorar-les o reprimir-les pot augmentar el desgast psicològic.
Exemple en un hospital
En un curs dirigit a personal TCAI i d’infermeria d’una unitat de medicina interna, es va treballar un exercici anomenat “el semàfor emocional”. Les persones participants identifiquen moments de la jornada laboral que activen:
Vermell: situacions d’alta tensió (per exemple, una urgència inesperada).
Groc: moments de cansament o saturació.
Verd: situacions positives o de satisfacció professional.
Aquest exercici ajuda a prendre consciència dels factors que generen estrès i facilita l’aprenentatge d’estratègies de regulació emocional.
Perspectiva de prevenció
Reconèixer els senyals d’estrès precoçment és una estratègia preventiva que permet evitar la cronificació del malestar psicològic (INSST, 2021).
2. Estratègies de regulació de l’estrès en el moment
En contextos assistencials, sovint no és possible “aturar” la feina. Per això és important disposar de microestratègies de regulació emocional que es puguin aplicar en pocs minuts.
Algunes de les més efectives són:
respiració conscient
pauses breus de descompressió
tècniques d’atenció plena (mindfulness breu)
relaxació muscular ràpida
Exemple real
En un taller de gestió de l’estrès per a personal zelador d’un hospital comarcal, vam afegir una petita pràctica de la tècnica de respiració 4-6 abans de situacions potencialment conflictives, com el trasllat de pacients en moments de gran activitat.
La tècnica consisteix en:
Inspirar durant 4 segons
Expirar durant 6 segons
Repetir durant aproximadament 1 minut
Aquesta pràctica redueix l’activació fisiològica i facilita una resposta més calmada davant situacions estressants, ja que la regulació de la respiració pot disminuir la resposta fisiològica associada a l’estrès (Lazarus & Folkman, 1984).
Perspectiva de prevenció
Aquest tipus d’eines contribueixen a reduir l’impacte immediat de l’estrès laboral i formen part de les estratègies de prevenció primària dels riscos psicosocials (INSST, 2021).
3. Reforçar el suport entre professionals
La resiliència no és només individual; també és col·lectiva. Els equips que comparteixen experiències, es donen suport i poden parlar obertament de situacions difícils mostren nivells més baixos de desgast professional (Maslach & Leiter, 2016).
Els espais de debriefing emocional o reflexió d’equip són cada vegada més habituals en centres sanitaris.
Exemple
En un curs per a equips d’urgències, després d’un cas complex o emocionalment impactant, es dedica un breu espai de 10 minuts perquè les persones professionals puguin compartir:
què ha estat difícil de la situació
què ha funcionat bé
quines millores es poden aplicar
Aquest procés ajuda a normalitzar les emocions i evitar la càrrega emocional acumulada.
Perspectiva de prevenció
El suport social al treball és un dels principals factors protectors davant el burnout segons la psicologia laboral (Gil-Monte, 2012).
4. Desenvolupar una mirada professional compassiva però equilibrada
Un dels reptes més importants en professions d’ajuda és mantenir l’empatia sense assumir una sobrecàrrega emocional excessiva.
Des de la psicologia, es treballa el concepte de compassió professional saludable, que implica:
cuidar les persones usuàries amb sensibilitat
mantenir límits emocionals saludables
evitar la identificació excessiva amb el patiment
Exemple en un curs per a infermeria i TCAI d’una unitat de cures pal·liatives
Durant la formació es treballa la diferència entre:
empatia funcional: entendre el patiment de la persona pacient
sobreidentificació emocional: sentir el patiment com a propi
Mitjançant casos pràctics i role-playing, les persones participants practiquen respostes comunicatives que mostren suport sense carregar-se emocionalment en excés.
Perspectiva de prevenció
Aquest tipus d’entrenament redueix el risc de fatiga per compassió, un fenomen freqüent en professions sanitàries (Maslach & Leiter, 2016).
5. Promoure l’autocura professional
Finalment, la resiliència també implica incorporar hàbits d’autocura fora de la jornada laboral. Encara que pugui semblar obvi, moltes persones professionals del sector sanitari tenen dificultats per prioritzar el seu propi benestar.
En els programes de salut laboral es recomana treballar aspectes com:
qualitat del descans
activitat física regular
espais personals de desconnexió
límits saludables amb la feina
Exemple
En un curs de benestar emocional per a personal auxiliar, infermeria i TCAI, les persones participants elaboren un “pla personal de recuperació després del torn”, que inclou activitats breus per facilitar la desconnexió psicològica del treball.
Per exemple:
caminar 15 minuts abans d’arribar a casa
evitar revisar missatges de feina fora de l’horari laboral
dedicar temps a activitats agradables o relaxants
Perspectiva de prevenció
La desconnexió psicològica del treball és un factor clau per prevenir l’esgotament professional i millorar la recuperació física i mental (Organización Mundial de la Salud, 2022).
Conclusions
La resiliència en el sector sanitari no és una qualitat innata, sinó una competència que es pot entrenar i desenvolupar mitjançant formació, suport organitzatiu i estratègies d’autocura.
Incorporar programes de formació en resiliència dins dels plans de prevenció de riscos laborals dels centres sanitaris no només millora el benestar de les persones professionals, sinó que també contribueix a una millor qualitat assistencial i a equips més cohesionats i saludables.
Promoure entorns de treball que reconeguin l’impacte emocional de l’atenció sanitària és, avui dia, una de les estratègies més efectives per cuidar tant les persones professionals com les persones pacients (OMS, 2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada