dilluns, 28 de setembre de 2009

Articles d'interés

En aquest espai redactarem de forma mensual articles que poden ser del vostre interés sobre els Conflictes i la seva Resolució.


RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ( 1era Part-Percepció del Conflicte)

Aquest és el primer d’una sèrie d’articles dedicats als conflictes.

En primer lloc.... què us veu al cap quan penseu en l’últim conflicte que heu tingut? Penseu en la situació... Qui està implicat? Què us ha conduït a ser protagonistes del conflicte? Què heu sentit formant part del conflicte? Quan ho recordeu, què sentiu?
Intenteu pensar uns segons en les preguntes anteriors... intenteu reflexionar i reviure els esdeveniments, emocions i fets que es van donar.
És probable que molts de vosaltres recordeu el conflicte o conflictes de manera poc agradable... de fet, la majoria de paraules que venen al cap quan pensem en un conflicte tenen connotacions negatives. De tota manera, també podem pensar en termes com diàleg, entesa, opinions, reestructuració, evolució...

En general, la majoria de nosaltres relaciona els conflictes amb esdeveniments negatius, fets incòmodes que s’emmagatzemen en les famoses calaixeres del cervell amb el cartellet de: “millor no recordar” o “ que malament ho vaig passar quan...” De tota manera, tots també som conscients que els conflictes ens fan evolucionar i ens fan reinventar-nos d’una o altra forma.
Així doncs, si quan resolem el conflicte ( recordem que hi ha dos tipus de conflictes, aquells que ens permeten créixer a nivell personal –els funcionals- i aquells que s’enquisten i no s’acaben de resoldre mai – els disfuncionals-) generalment aconseguim evolucionar com a persones, per quin motiu ens molesten tant els conflictes?

Els conflictes estan directament relacionats amb l’existència humana: tots som iguals però, a la vegada, tan diferents... És impossible que no sorgeixen els conflictes entre persones diferents amb percepcions diferents. I aquí arribem a un dels quids de la qüestió: La diferència de percepcions.

És extremadament complicat entendre la percepció de l’altre persona ja que, per inmediatesa, la nostra és la primera i única percepció que tenim.
Si jo crec que els llençols s’han de canviar un cop a la setmana, com pots arribar tu i dir-me que no és necessari fer-ho així?? Per mi és una prioritat bàsica el fet de canviar els llençols, com a mínim, un cop per setmana. Sempre ho he fet així i, és més, si no ho faig, em sento molt incòmode. Per tant, tu també ho has de fer així ja que tu també et sents així!!
Aquí és on comencen a sonar totes les alarmes, jo tinc una percepció i tu tens una altra de diferent: Us presentem el.... Sr.Conflicte!!

De tota manera, tant tu com jo ( jo que vull canviar els llençols un cop per setmana, i tu que no ho creus necessari) hem de percebre aquesta diferència i l’hem de reconéixer com a conflicte. Potser, encara que tu no necessitis canviar els llençols no perceps que aquest sigui un conflicte, en altres paraules, t’és absolutament indiferent el fabulós tema del canvi de llençols.Per tant, aquí, seré jo qui tingui un conflicte, tu estaràs tan tranquil/la.

No us penseu que la qüestió es queda aquí.... en el proper article us parlarem de les diferents reaccions davant del conflicte i, posteriorment, formes i estratègies de fer front al conflicte de forma positiva.

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ( 2ona Part-Reaccions davant del conflicte)

Després d’adonar-nos a l'octubre que la font dels conflictes és fonamentalment la diferència de percepcions, aquest Novembre us volem parlar de les diferents maneres d’afrontar o encarar els conflictes.


Aquí en presentem un parell:


1. Evitació. Ignorem o evitem el conflicte; no ens enfrontem a ell. Hi ha moltes maneres d’evitar el conflicte: podem negar-lo, minimitzar-lo o trivialitzar-lo.
Evitar el conflicte és una forma molt extesa de reaccionar, pot venir de la creença general que una “bona persona” no té conflictes o que en una “bona relació” no existeixen els conflictes.
Res més lluny de la realitat, per tal d’evolucionar com a persones i en les nostres relacions , necessitem els conflictes per tal de no estancar-nos i de créixer.
De tota manera, hi ha vegades en què l’evitació ens pot ser útil. Per exemple, quan necessitem un temps per pensar en el conflicte i en l’estat de les coses, quan no otorguem prou importància al problema, quan no hi ha cap possibilitat que el conflicte es resolgui o quan és millor que altres resolguin el conflicte.
De tota manera, l’evitació també comporta desavantatges... per exemple, si el nostre cap s’ha comportat malament amb nosaltres i no hem estat capaços de dir-li i, per tant, evitem afrontar-nos-hi, és probable que dins nostre “l’aigua començi a bullir”. Ens sentim impotents i, probablement, sentiments com la ràbia poden aparèixer fàcilment.


2. Fer-se la víctima. Karpmann (famós psiquiatre) va descriure un model d’afrontament de conflictes que va anomenar “ Triangle Dramàtic”.
Dins d’aquest triangle, un dels vèrtex està constituït pel rol de la víctima. Quan adoptem el rol de víctima, sentim que els altres ens tracten malament o abusen de nosaltres, així mateix, tendim a autocompadir-nos i solem estar tristos. El pessimisme, les queixes i la melancolia caracteritzen al paper de víctima per tal de resoldre els conflictes.

Tot i que hi ha unes catalogacions generals d’actituds enfront el conflicte, cal no obsessionar-nos amb elles i no encasillar-nos en alguna de les modalitats que ara presentarem. Així, en un moment donat jo puc reaccionar d’una manera i, més endavant, canviar el meu patró de conducta.En el proper article us presentarem altres formes d’afrontar els conflictes així com estratègies per tal d’abordar-los de manera positiva


RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ( 3era Part-Reaccions davant dels conflicte i estratègies per abordar-los de forma positiva)


Ja arriba el Desembre! I amb ell us presentem la tercera part d’aquesta sèrie d’articles centrats en els conflictes.

Recordem que en el primer article vam parlar de la percepció del conflicte, en el segon vam introduir algunes reaccions típiques davant dels conflictes.. ara seguirem analitzant aquestes reaccions i introduirem algunes estratègies per tal d’abordar-los positivament.

Seguim amb les reaccions... (recordem que ja havíem parlat de l’evitació i de fer-se la víctima)

Competir/Dominar. Són les persones que intenten arribar a la solució del conflicte mitjançant el poder. Es mostren inaccessibles i rígids en la defensa dels seus punts de vista. No estan predisposats a cedir. En definitiva, l’estil de competir/dominar es caracteritza per voler satisfer el propi interès a costa de l’altre persona.

Complaure. És l’estil totalment contrari a l’anterior. La persona s’oblida dels seus propis interessos i posa per davant els de l’altre. S’obeeix a l’altre persona quan en realitat no es voldria fer-ho.

En general, a l’hora d’abordar les situacions conflictives, cal tenir molt en compte l’estil de comunicació que utilitzem. Per això, cal fixar-nos bé no només en la comunicació verbal sinó també en tot allò que transmeten de forma no verbal. Un dels principals axiomes de la comunicació és el que diu que No es pot no comunicar (Watzlawick, 1993). Per tant, si no parlem, inclús si no mirem ni ens acostem a la persona amb la que tenim el conflicte, també estem comunicant!

Existeixen 3 tipologies de comunicació prevalents:

A) Comunicació Agressiva: Són persones que expressen els seus sentiments i pensaments de forma hostil i violant els drets dels altres. Exemples d’una comunicació agressiva serien frases com: “ no m’importa el que tu pensis”, “ les coses es fan així i punt”. Les persones que utilitzen de forma freqüent aquest tipus de comunicació se senten superiors als altres i ho volen demostrar. També és una manera d’amagar les seves veritables pors. Podríem relacionar-ho amb la forma de reaccionar davant els conflictes “Competir-Dominar”

B) Comunicació Passiva/Submisa: Són persones que fugen o bé massa permissives. Exemples de comunicació passiva serien: “ com tu vulguis”, “escull tu”, “m’és igual”. En aquest cas, també ho podríem relacionar amb la forma de reaccionar davant dels conflictes “Complaure”

C) Comunicació Assertiva: Són persones que expressen els seus interessos i postures, les seves creences, pensaments i sentiments, tenint en compte a l’altre persona però defensant també els seus propis drets. Exemples de comunicació assertiva serien: “ perdona però no et puc deixar les claus del meu nou Ferrari, li tinc molt apreci i em sabria molt de greu que li passés qualsevol cosa. De tota manera, t’ajudaré a trobar un altre cotxe per a que el puguis tenir durant el cap de setmana”

Com suposareu el millor tipus de comunicació per resoldre i abordar els conflictes és la comunicació assertiva.

El proper article us parlarem de tècniques relacionades amb aquest tipus de comunicació i com es poden aplicar a l’hora de resoldre els conflictes.

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES  ( 4arta Part- Estratègies per abordar-los de forma positiva)


En l’últim article us vam introduïr en la comunicació assertiva. Vam comentar que és el tipus de comunicació que ens permet defensar les nostres idees, els nostres valors i les nostres creences, tot respectant la posició de l’altre persona.

Al gener us parlem d'aquest tipus de comunicació que ens permet expressar de forma respectuosa el nostre punt de vista sense reprimir o callar alguns temes per por, inseguretat o simplement incapacitat per fer-ho. Aquesta llibertat a l’hora d’expressar-nos també permet respectar al nostre interlocutor i manté la nostra autoestima en un nivell correcte.

A continuació us detallem algunes tècniques per a utilitzar la comunicació assertiva:

- Banc de Boira: Se li diu així ja que hem d’imaginar que davant nostre tenim una espècie de boira que ens protegeix de les paraules del nostre interlocutor i no ens fan mal. La tècnica consisteix en reconèixer que la persona amb la que estem parlant té part de raó (o pot tenir-la) però nosaltres també. Us il.lustrem la explicació amb un parell d’exemples:

Exemple 1:

“Treu-te aquests pantalons, sembles un pallasso!!”

“És possible que tingui un aspecte una mica desanfadat, però em sento bé amb aquests pantalons, així que no me’ls treuré”

Exemple 2:

“ No t’esforcis en estudiar, tu sempre has estat un desastre per aquestes coses”

“ És probable que estudiar em costi, però tot i així crec que val la pena fer aquest esforç i, per tant, ho continuaré fent”

Aquesta tècnica ens permet reduir l’ansietat que ens poden provocar els insults o agressions verbals.

- La interrogació negativa: Aquesta tècnica permet demanar explicacions al voltant de les crítiques que fan cap a la nostra persona o les nostres accions. És a dir, no acceptarem directament una crítica o un insult, sinó que sol.licitarem al nostre interlocutor el per què de la mateixa. Per exemple:

“ Això que dius és estúpid”

“ Què té d’estúpid pensar que trobaré una feina més ben pagada?”

3 comentaris:

  1. En l'àmbit personal hi estic d'acord; però en l'àmbit professional... no ho sé, des del meu punt de vista, tot és molt més delicat i sembla que costa molt més debut a la jerarquia, que normalment actua com a debilitador de la comunicació.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Anónimo!

    Ens agradaria molt que et fessis seguidor del nostre bloc!
    També seria interessant que poguessis posar exemples d'això que comentis per tal de treballar més el tema i que altres persones puguin també afegir-hi detalls.

    Què et sembla?? Gràcies per la teva aportació!

    ResponSuprimeix
  3. Em sembla molt important que es publiquin coses que ens facin reflexionar, gràcies

    Elisabet

    ResponSuprimeix