dimecres, 5 de maig de 2010

Teoria de Grups segons la Psicologia Profunda

Si hem parlat de la Teoria de Camp i de la Orientació Sociomètrica, ara aprofundim amb una altre tendència.

Abans de fer referència a l'enfocament de Freud sobre els grups, exposat fonamentalment en la Psicologia de masses cal al•ludir a la distinció entre psicologia social i individual

En general, doncs, la psicoanàlisi enfoca les relacions i influències dels altres sobre l'individu, podent afirmar-se que l'altre apareix integrat a la vida anímica de l'individu (atracció i odi; amor i mort). Ara bé, en referir-se amb la finalitat de la psicologia social, això és, al comportament col•lectiu, definit per ell com el resultant de la influència simultània de moltes persones sobre l'individu, pensa que no és precís apel•lar a principis explicatius diferents dels empleats en la consideració del comportament interindividual. Nega taxativament que calgui recórrer a un instint gregari. Resumint aquesta posició freudiana, es pot dir que els mateixos mecanismes explicatius de processos intra i interindividuals s'empraran a l'hora d'explicar el comportament col•lectiu.

Hi ha 2 activitats que sorgeixen dins del funcionament del grup:

- activitat dirigida a un objectiu, en la qual el subjecte dóna idees.

- actituds i mètodes que no duen a cap objectiu.

Sigui com sigui totes les actituds i activitats estan carregades d’emocionalitat.

Supòsits bàsics de la mentalitat grupal: (En un grup tendim a voler fer com fan els altres i podem arribar a renunciar a objectius personals degut als llaços afectius que creem.)

Dependència: el grup necessita un líder que resolgui els problemes del grup; el líder es fa càrrec de les il•lusions del seu grup.

Atac-fuga: l'estat d'ànim del grup funciona en relació amb la supervivència davant les amenaces: externes, de divisió dins del grup (subgrups). Això interromp i obstrueix les funcions del grup.

Aparellament: predomina un estat d'ànim en el qual una parella dóna origen a un Messies, la qual cosa li dóna esperança al grup. O bé s'ajunten semblants i es creu que estàs resoldran problemes.

Bion ens parla de la Teoria de les Suposicions Bàsiques: el grup existeix per a fer alguna cosa sinó desapareixerà.

Bennis i Shepard, parlen de la maduresa dels grups, aquesta depèn de la capacitat de resoldre conflictes interns i d’aconseguir consens intern. Quan el grup es va desenvolupant més passem de preocupar-nos de les relacions d’autoritat a fer-ho de les personals.

Fases:

I. Dependència.

a. Dependència-Fujida. Al principi de la vida d’un grup volem allunyar l’ansietat, cerquem quines coses tenim en comú. Les expectatives creen les regles del joc i es van provant coses per fer per obtenir reforç positiu o negatiu.

b. Contradependència-Fujida. Comencen a sorgir necessitats insatisfetes, Poden sorgir tensions.

c. Ressolució-Catarsis. Alliberem els nostres sentiments i critiquem al líder. Comencem a avaluar la contribució de tots els membres al grup.

II. Interdependència.

a. Il•lusió-Fujida. Les petites tensions es solucionen. Ningú hi vol tornar a passar i sembla que no hi hagi problemes, les decisions són unànimes.

b. Desil•lusió-Fujida. Comença la subdivisió en grups. Lluita d’individualitats versos temes grupals.

c. Validació Consensual. Hi ha participació i comunicació i desapareix la por a ser rebutjat i un es mostra més com és.


Thelen, ens parla de que les persones ens agrupem per satisfer necessitats i això comporta interacció on trobem aspectes comuns. Creen un ordre social per saber com actuar i aquest evoluciona adaptat als components del grup.

Cap comentari:

Publica un comentari