Estudiar el fenomen de la comunicació implica considerar la forma en que s’estructuren, produeixen i reben els diferents tipus de missatges. Entenem, però, que cal centrar l’anàlisi, també, en l’àmbit de les idees i els valors que circulen a través dels diferents mitjans i suports i les relacions de poder que es vehiculen a través d’ells. En el cas de Cuba l’anàlisi de la comunicació és molt interessant, ateses les particularitats de l’illa. De fet, des de la perspectiva de la docència, l’ensenyament de la comunicació a Cuba ja es planteja com un instrument per a reforçar les estratègies de la revolució.
Amb tot, i des del punt de vista del disseny, les aportacions cubanes són d’un notable valor. L’Instituto de Diseño de La Habana, amb qui la UdG te signat un conveni de col·laboració, representa un excel·lent model de treball i posa en evidencia que el gran objectiu del disseny es la creació d’un entorn més habitable.
D’altra banda, és indiscutible que a Cuba no trobarem cap anunci publicitari. Aquest espai l’ocupa un altra mena de reclam: els missatges polítics socials i culturals que la revolució cubana estén per tota l’illa. Aquesta estratègia comunicativa disposa d’uns referents històrics molt clars en la Unió Soviètica, però també, per exemple, en els cartells de la Guerra Civil espanyola.
Una altra forma de comunicació que s’analitza en les Jornades és el cinema. De fet, tot el cinema llatinoamericà, a partir dels anys seixanta inicià un procés d’immersió del fervor revolucionari i, amb una notable qualitat estètica, es convertí en una punta de llança per la lluita per l’emancipació llatinoamericana del control cultural, econòmic, social i polític nordamericà. El cinema a Cuba és un instrument valuosíssim per a conèixer la realitat quotidiana d’un país tan particular i que provoca tantes passions. El fet que Gabriel García Márquez hi anés a cofundar una escola de cinema –el prestigi de la qual arriba fins als nostres dies– és prou significatiu. Això juntament amb la forta tradició del cinema soviètic i neorealista italià va possibilitar que, un cop iniciada l’etapa comunista, es consolidés una personalitat cinematogràfica pròpia i que ha quedat totalment assimilada per les següents generacions de cineastes, tant els més institucionals com els dissidents.
Les I Jornades de Comunicació i Societat pretenen analitzar, doncs, una àmplia mostra del conjunt comunicatiu cubà: el disseny gràfic, el disseny industrial, el cartellisme, el cinema, la docència. Així mateix, aquestes Jornades s’inscriuen en la voluntat de la UdG d’intensificar les relacions acadèmiques entre Cuba i Catalunya.
Lloc de celebració
Universitat de Girona. Facultat de Lletres.
Centre Cultural Les Bernardes de Salt.
Museu del Cinema de Girona.
Cinema Truffaut de Girona.
Dates
Dijous 25 i divendres 26 de novembre del 2010
Organitzen
Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional. UdG
Facultat de Turisme. UdG
Departament de Filologia i Comunicació. UdG
Col·laboren
Diputació de Girona
Ajuntament de Salt
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Consell Comarcal del Gironès
Casa Amèrica Catalunya
Museu del Cinema de Girona
Cinema Truffaut de Girona
Bonart cultural
Docupolis-El Tercer Ojo
ACA (Associació de Creadors Audiovisuals)
Fundación Santiago Álvarez
Lola Cafè – Girona (Món Apart Grup)
Direcció
Lluís Costa, Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional. UdG
Comité Organitzador
Ramon Girona, Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional. UdG
Rosa M. Collell, Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional. UdG
Josep M. Nadal, Departament de Filologia i Comunicació. UdG
Lluís Mundet, Facultat de Turisme. UdG
Ricard Planas, bonart cultural
Flora Bacquelaine, Cultura Fractal
Comitè Científic
Carlos García, Instituto Cubano de Investigación Cultural Juan Marinello de La Habana.
Alfons González, Universitat Autònoma de Barcelona
Juan Emilio Martínez, Instituto Superior de Diseño de La Habana
Pedro Strukelj, Casa Amèrica Catalunya
Luis Augusto González, Universidad de La Habana
Eugeni Giral, Universitat Autònoma de Barcelona
Lluís Sardà, Grup de Recerca Comunicació Social i Institucional de la UdG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada