EL DOL (II) article febrer El Dol i els infants

En aquest article del mes de febrer us explicarem com perceben la mort els infants, què significa pels nens i nenes la mort a les diferents etapes de la infància.

Els infants menors de cinc anys no poden entendre que la mort és un estat definitiu i irreversible, al contrari, pensen que és un estat transitori com el fet de dormir. Si per exemple li preguntem a un nen o una nena de tres anys què li passa a la mare del bambi a la pel.lícula, potser ens diuen que ha mort, però si li preguntem com es quedarà una vegada hagi mort, és possible que ens digui que anirà a l’hospital a que la curin i allà li donaran un medicament que li anirà molt bé per trobar-se millor.

Posteriorment, entre els cinc i els nou anys, ja entenen el concepte irreversible de la mort però encara els costa assimilar que tothom ha de morir algun dia o altre.

Quan el nen o nena ja és capaç d’entendre la irreversibilitat de la mort, el dol s’assembla al d'un adult.

Fonamentalment el dol en la infància passa per tres fases fonamentals segons Bowlby (1983):

a) Fase de protesta: en què el nen plora i intenta buscar a la mare o al pare o persona estimada

b) Desesperança: mica en mica deixa de plorar encara que segueix esperant que el pare o la mare tornin

c) Desvinculació. Es deixa d’esperar el retorn

Com bé sabreu, el dol no només apareix quan es mor alguna persona del nostre entorn, també pot succeïr per perdre circumstàncies vitals concretes (una feina, una casa, etc..) Per tant, nosaltres ens estem centrant en la pèrdua parental (mare i/o pare).

Cal esmentar que la pèrdua d’una mare o d’un pare és un dels fenòmens més estressants que poden ocòrrer en una família. La manera en què les persones que estiguin al voltant del nen o nena (especialment el pare o la mare que sobreviu) gestionin el dol, influirà moltíssim en l’infant.

Així mateix, el fet de no elaborar correctament un dol durant la infància pot ocasionar problemes psicològics posteriors durant l’adolescència i la maduresa. Brown i Harris (1977) van realitzar un estudi en què es relacionava la pèrdua parental en la infància i la depressió en dones adultes. Les conclusions varen demostrar que el fet d’haver perdut el pare o la mare abans dels 11 anys podia ser un factor de vulnerabilitat o d’influència a l’hora de desenvolupar una depressió. És a dir, pel fet d’haver perdut el pare o la mare no significa que s’hagi de produïr una depressió però si és un factor de predisposició
en la persona.

En el proper article parlarem del dol en les separacions i divorcis. Esperem que us interessi el tema tant com a nosaltres