Diuen que Es tracta d'un conjunt d'històries de transmissió oral centrades en
personatges singulars o en explicar l'existència de construccions i
particularitats locals. Poden ser la transformació de mites europeus
similars o bé tradicions pròpies. Com a representació cultural
transcendeix els límits fronterers actuals, essent una manifestació més
de la cultura catalana.
Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia
(actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran
gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició
catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i
terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i
tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les
seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui
el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les persones i per
tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants
van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa,
i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu,
que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era
realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés
menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada
dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que
destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es
va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir
satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia
fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la
filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ...
ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei
fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era
la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué
que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà
cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat
i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però
que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva
visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació
divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre.
Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que
honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué
misteriosament tal i com havia vingut.
Sigui com sigui us recomanem que tingueu un Bon dia i una Bona setmana.
Què cadascú sigui el seu propi príncep i que les princeses siguin com vulguin.
Ahhh i que els pobres dracs si són animalons puguin gaudir d'una vida llarga i sana! i si són les nostres pors i dubtes ens hi enfrontem com cal.
Compte amb les etiquetes i els estereotips!
Nosaltres tindrem Rosa i Llibre, i vosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada