Diuen que Es tracta d'un conjunt d'històries de transmissió oral centrades en
personatges singulars o en explicar l'existència de construccions i
particularitats locals. Poden ser la transformació de mites europeus
similars o bé tradicions pròpies. Com a representació cultural
transcendeix els límits fronterers actuals, essent una manifestació més
de la cultura catalana.
El simbolisme al voltant del drac és essencialment el de la lluita. La
lluita entre el drac i un heroi o un déu té, tanmateix, distints
significats. En aquestes mítiques pugnes el drac assumeix dos papers, el
de devorador i el de guardià que tenen finalment una única arrel: el
d'un ésser còsmic en espera, l'acció del qual implica la mort -o el
naixement- d'un ordre universal. Assumeix sovint el paper de
guardià del
tresor que un déu o heroi ha d'aconseguir. Les actituds preses en les cultures del món davant la figura del drac i
la lluita que suposa es distancien en ocasions. Particularment comparant
la idea del drac en l'Orient llunyà a la del drac en Occident. Els
dracs xinesos (long), els japonesos (riûs) i els coreans són vistos
generalment com benèvols, mentre que els europeus són generalment
malèvols.
Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia
(actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran
gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició
catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i
terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i
tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les
seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui
el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les persones i per
tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants
van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa,
i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu,
que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era
realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés
menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada
dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que
destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es
va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir
satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia
fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la
filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ...
ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei
fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era
la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué
que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà
cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat
i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla,
se
li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i
amb una
armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada,
li
digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre
que
així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no
temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja
que
havia vingut expressament per combatre la fera i així
alliberar del
sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc.
La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb
gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va
malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre
pel coll
i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la
ciutat,
i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica
fins i
tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta
des de
la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el
cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de
rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però
que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva
visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació
divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre.
Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que
honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué
misteriosament tal i com havia vingut.
Sigui com sigui us recomanem que tingueu un Bon dia i una Bona setmana.
Què cadascú sigui el seu propi príncep i que les princeses siguin com vulguin.
Ahhh i que els pobres dracs si són animalons puguin gaudir d'una vida llarga i sana! i si són les nostres pors i dubtes ens hi enfrontem com cal.
Compte amb les etiquetes i els estereotips!
Nosaltres tindrem Rosa i Llibre, i vosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada