Ens trobem a les portes del final del 2025, un moment ideal per aturar-nos i observar com han evolucionat les persones, els equips i les organitzacions. M’agrada parlar del 2025 no només perquè acabem l’any, sinó perquè és una bona excusa per provocar una reflexió col·lectiva sobre com aprenem, com treballem i com ens relacionem en un món que canvia constantment.
Ara bé, aquesta mirada psicològica que tant reivindiquem avui —centrada en la motivació, l’experiència, la participació i les emocions— no és nova.
Prové, de fet, del segle passat. I una servidora, formada en aquella època, ja ho veia clar: les persones aprenen millor quan s’impliquen, quan s’activem emocions positius i quan se senten part d’un procés significatiu. I per què ho veia clar? per què ja molta gent experimentada en parlava.
El que passa és que no va ser fins als anys 2000 quan les empreses van començar a aplicar aquestes idees d’una manera més sistemàtica. Va ser aleshores quan vam començar a veure metodologies actives, formacions vivencials i dinàmiques participatives. Avui, tot això ha evolucionat cap a un model encara més complet: la gamificació.
Per què la gamificació és tan rellevant ara?
El 2025 ens troba amb equips molt diferents dels d’una o dues dècades enrere: digitalitzats, multitarea, acostumats al canvi i amb una necessitat cada cop més forta de sentir sentit i connexió.
La gamificació respon exactament a aquesta necessitat, perquè convida a aprendre d’una manera lúdica, emocional i col·laborativa.
Com som les persones el 2025? Una mirada psicològica actualitzada
1. Busquem sentit i pertinença
Després de períodes d’incertesa global i de noves formes de treball, moltes persones necessiten reconectar amb un propòsit real i amb el seu equip.
2. Aprenem millor quan sentim alguna cosa
Això ja ho sabíem al segle passat: emoció i aprenentatge són inseparables.
I el 2025 ens ho confirma cada dia, especialment amb generacions que volen formacions vives i participatives.
3. Necessitem autonomia i flexibilitat
Les persones volem tenir marge de decisió i capacitat per explorar.
Els models rígids dels anys 90 ja no servirien avui: el món ha anat massa ràpid.
Quina és la clau de la gamificació?
La gamificació no és jugar “perquè sí”, sinó incorporar elements del joc —reptes, històries, punts, missions, sorpreses— a processos d’aprenentatge professional. No parlem ni tan sols d'inventar-se un joc com a única didàctica, sinó a fer servir els elements que ens fan de palanca.
Això transforma formacions tradicionals en experiències que:
- inspiren moviment,
- activen emocions,
- generen connexions entre persones,
- i milloren la retenció del coneixement.
Beneficis psicològics i d’equip
1. Motivació intrínseca
Els reptes assolibles i el feedback constant activen mecanismes cerebrals que generen motivació genuïna.
2. Aprendre sense por
Equivocar-se dins un joc no és un fracàs; és una part del camí.
Aquesta sensació de seguretat psicològica redueix l’ansietat.
3. Cohesió i cooperació
Les dinàmiques de joc reforcen els vincles i la col·laboració, especialment útils en equips híbrids o dispersos.
4. Millor memòria i consolidació de coneixement
Quan el cervell associa emocions positives a l’aprenentatge, la retenció augmenta de forma significativa.
5. Menys fatiga i més energia
En un moment històric de saturació digital, la gamificació aporta aire fresc, dinamisme i varietat.
Exemples reals de gamificació aplicada avui
La gamificació no és patrimoni de grans corporacions. Es pot aplicar en entorns molt diversos:
1. Consultories i grups empresarials
Escape rooms per entrenar la resolució de problemes, rutes de reptes per millorar la comunicació entre equips o simulacions de presa de decisions sota pressió.
2. Hospitals i departaments d’atenció a professionals
Circuit de casos reals gamificats, jocs de rol per gestionar converses difícils o dinàmiques per reduir l’estrès en torns intensos.
3. Petites gestories
Mini reptes setmanals per organitzar expedients, jocs de rol sobre situacions amb clients i activitats lúdiques per memoritzar novetats normatives.
4. Empreses de serveis personals: gestió del temps gamificada
Un exemple molt pràctic:
Crear una "Marató d’Eficiència" on cada persona del servei (neteja, cura, manteniment, atenció al domicili…) rep punts per aplicar micro-hàbits de gestió del temps.
Per exemple:
- classificar tasques per prioritat abans de sortir a la ruta,
- completar “missions” de 10 minuts,
- desbloquejar “nivells” si aconsegueixen reduir temps morts entre serveis.
Això converteix l’organització del temps —que sovint es viu amb pressió— en un repte compartit, motivador i visual.
5. Sector universitari: entrenar a recepció en la comunicació telefònica amb joc
Un taller típic podria incorporar una “Roda de Personatges” on cada participant ha d’atendre trucades simulades amb perfils molt diferents: l’estudiant nerviós, la família desorientada, el professor amb urgència, la persona internacional que entén poc l’idioma.
Cada trucada és una missió amb punts per empatia, claredat, síntesi i capacitat de resoldre el problema.
Aquesta pràctica crea confiança, agilitat i habilitats comunicatives reals.
6. Entitats de barri: explicar el protocol d’assetjament de forma vivencial
En comptes de llegir el protocol —que tothom oblidarà en 48 hores—, es pot crear una “Ruta de Protecció i Respecte”.
Cada parada (o prova) explica un apartat del protocol:
- què és i què no és assetjament,
- canals de denúncia,
- mesures de protecció,
- rols de cada persona,
- què fer si ets testimoni.
Amb històries breus, situacions simulades i preguntes interactives, el protocol deixa de ser un document distant i es converteix en una experiència recordable. Des de la meva experiència com a psicòloga…
He vist com la gamificació:
- desbloqueja equips que estaven apagats,
- reactiva la motivació després de períodes crítics,
- millora la comunicació entre rols molt diferents,
- redueix tensions acumulades,
- i genera un clima emocional més sa.
Tot i que avui en parlem amb noms més moderns, la base és la mateixa que estudiàvem fa dècades: aprendre és més potent quan ens hi sentim vives, implicades i connectades.
Conclusió: el 2025 no només s’acaba; ens convida a evolucionar
Aprofitar el final d’any per mirar enrere i cap endavant és un exercici molt potent.
Ens fa veure que hem avançat, però que les arrels del que funciona —la psicologia bàsica, l’experiència humana i les emocions— ja les teníem des de fa molt temps.
La gamificació no és una moda: és l’evolució natural d’una manera d’entendre la formació que ve de lluny i que avui, més que mai, connecta amb les necessitats reals de les persones.
Si la teva organització vol fer el pas cap a formacions més dinàmiques, motivadores i psicològicament saludables, estaré encantada d’acompanyar-vos en aquest procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada