dijous, 4 de desembre del 2025

Gamificació a l’empresa: per què aprendre jugant és exactament el que necessitem el 2025

Ens trobem a les portes del final del 2025, un moment ideal per aturar-nos i observar com han evolucionat les persones, els equips i les organitzacions. M’agrada parlar del 2025 no només perquè acabem l’any, sinó perquè és una bona excusa per provocar una reflexió col·lectiva sobre com aprenem, com treballem i com ens relacionem en un món que canvia constantment.

Ara bé, aquesta mirada psicològica que tant reivindiquem avui —centrada en la motivació, l’experiència, la participació i les emocions— no és nova.
Prové, de fet, del segle passat. I una servidora, formada en aquella època, ja ho veia clar: les persones aprenen millor quan s’impliquen, quan s’activem emocions positius i quan se senten part d’un procés significatiu. I per què ho veia clar? per què ja molta gent experimentada en parlava.

El que passa és que no va ser fins als anys 2000 quan les empreses van començar a aplicar aquestes idees d’una manera més sistemàtica. Va ser aleshores quan vam començar a veure metodologies actives, formacions vivencials i dinàmiques participatives. Avui, tot això ha evolucionat cap a un model encara més complet: la gamificació.




 

Per què la gamificació és tan rellevant ara?

El 2025 ens troba amb equips molt diferents dels d’una o dues dècades enrere: digitalitzats, multitarea, acostumats al canvi i amb una necessitat cada cop més forta de sentir sentit i connexió.

La gamificació respon exactament a aquesta necessitat, perquè convida a aprendre d’una manera lúdica, emocional i col·laborativa.

 

Com som les persones el 2025? Una mirada psicològica actualitzada

1. Busquem sentit i pertinença

Després de períodes d’incertesa global i de noves formes de treball, moltes persones necessiten reconectar amb un propòsit real i amb el seu equip.

2. Aprenem millor quan sentim alguna cosa

Això ja ho sabíem al segle passat: emoció i aprenentatge són inseparables.
I el 2025 ens ho confirma cada dia, especialment amb generacions que volen formacions vives i participatives.

3. Necessitem autonomia i flexibilitat

Les persones volem tenir marge de decisió i capacitat per explorar.
Els models rígids dels anys 90 ja no servirien avui: el món ha anat massa ràpid.

 

Quina és la clau de la gamificació?

La gamificació no és jugar “perquè sí”, sinó incorporar elements del joc —reptes, històries, punts, missions, sorpreses— a processos d’aprenentatge professional. No parlem ni tan sols d'inventar-se un joc com a única didàctica, sinó a fer servir els elements que ens fan de palanca.

Això transforma formacions tradicionals en experiències que:

  • inspiren moviment,
  • activen emocions,
  • generen connexions entre persones,
  • i milloren la retenció del coneixement.

 

Beneficis psicològics i d’equip

1. Motivació intrínseca

Els reptes assolibles i el feedback constant activen mecanismes cerebrals que generen motivació genuïna.

2. Aprendre sense por

Equivocar-se dins un joc no és un fracàs; és una part del camí.
Aquesta sensació de seguretat psicològica redueix l’ansietat.

3. Cohesió i cooperació

Les dinàmiques de joc reforcen els vincles i la col·laboració, especialment útils en equips híbrids o dispersos.

4. Millor memòria i consolidació de coneixement

Quan el cervell associa emocions positives a l’aprenentatge, la retenció augmenta de forma significativa.

5. Menys fatiga i més energia

En un moment històric de saturació digital, la gamificació aporta aire fresc, dinamisme i varietat.

 

Exemples reals de gamificació aplicada avui

La gamificació no és patrimoni de grans corporacions. Es pot aplicar en entorns molt diversos:

1. Consultories i grups empresarials

Escape rooms per entrenar la resolució de problemes, rutes de reptes per millorar la comunicació entre equips o simulacions de presa de decisions sota pressió.

2. Hospitals i departaments d’atenció a professionals

Circuit de casos reals gamificats, jocs de rol per gestionar converses difícils o dinàmiques per reduir l’estrès en torns intensos.

3. Petites gestories

Mini reptes setmanals per organitzar expedients, jocs de rol sobre situacions amb clients i activitats lúdiques per memoritzar novetats normatives.

4. Empreses de serveis personals: gestió del temps gamificada

Un exemple molt pràctic:
Crear una "Marató d’Eficiència" on cada persona del servei (neteja, cura, manteniment, atenció al domicili…) rep punts per aplicar micro-hàbits de gestió del temps.

Per exemple:

      • classificar tasques per prioritat abans de sortir a la ruta,
      • completar “missions” de 10 minuts,
      • desbloquejar “nivells” si aconsegueixen reduir temps morts entre serveis.

Això converteix l’organització del temps —que sovint es viu amb pressió— en un repte compartit, motivador i visual.

5. Sector universitari: entrenar a recepció en la comunicació telefònica amb joc

Un taller típic podria incorporar una “Roda de Personatges” on cada participant ha d’atendre trucades simulades amb perfils molt diferents: l’estudiant nerviós, la família desorientada, el professor amb urgència, la persona internacional que entén poc l’idioma.

Cada trucada és una missió amb punts per empatia, claredat, síntesi i capacitat de resoldre el problema.
Aquesta pràctica crea confiança, agilitat i habilitats comunicatives reals.

6. Entitats de barri: explicar el protocol d’assetjament de forma vivencial

En comptes de llegir el protocol —que tothom oblidarà en 48 hores—, es pot crear una “Ruta de Protecció i Respecte”.

Cada parada (o prova) explica un apartat del protocol:

      • què és i què no és assetjament,
      • canals de denúncia,
      • mesures de protecció,
      • rols de cada persona,
      • què fer si ets testimoni.

Amb històries breus, situacions simulades i preguntes interactives, el protocol deixa de ser un document distant i es converteix en una experiència recordable. Des de la meva experiència com a psicòloga…

He vist com la gamificació:

    • desbloqueja equips que estaven apagats,
    • reactiva la motivació després de períodes crítics,
    • millora la comunicació entre rols molt diferents,
    • redueix tensions acumulades,
    • i genera un clima emocional més sa.

Tot i que avui en parlem amb noms més moderns, la base és la mateixa que estudiàvem fa dècades: aprendre és més potent quan ens hi sentim vives, implicades i connectades.

 

Conclusió: el 2025 no només s’acaba; ens convida a evolucionar

Aprofitar el final d’any per mirar enrere i cap endavant és un exercici molt potent.
Ens fa veure que hem avançat, però que les arrels del que funciona —la psicologia bàsica, l’experiència humana i les emocions— ja les teníem des de fa molt temps.

La gamificació no és una moda: és l’evolució natural d’una manera d’entendre la formació que ve de lluny i que avui, més que mai, connecta amb les necessitats reals de les persones.

Si la teva organització vol fer el pas cap a formacions més dinàmiques, motivadores i psicològicament saludables, estaré encantada d’acompanyar-vos en aquest procés.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada