Com desenvolupar lideratge sense tenir un càrrec directiu (ni cobrar per a tal efecte)

En el món laboral actual (ja sigui a l’empresa privada, a l’administració pública o al tercer sector) hi ha una competició cada cop més subtil i intensa: la del lideratge sense títol.

Sí, exactament. Aquella persona que no té “director/a de res” a la targeta, però que quan hi ha un incendi emocional, un caos organitzatiu o una reunió eterna que podria haver estat un email… tothom la mira a ella.

El lideratge ja no és un càrrec, és una activitat de resistència

Abans el lideratge era fàcil d’identificar: algú amb despatx, planta alta i probablement una planta mústia sobre la taula (la planta, no la persona). Ara no.

Ara el lideratge és més democràtic, més dispers… i més esgotador.

• A l’empresa privada, el líder informal és qui aconsegueix que el projecte surti ahir “perquè el client ho necessita”.
• A l’administració pública, és qui tradueix el “això no es pot fer” en “potser si ho enfoquem d’una altra manera…”.
• Al tercer sector, és qui fa màgia amb pressupostos que farien plorar.

Com es desenvolupa això del lideratge sense càrrec?

Hi ha alguns trets comuns:

1. Ser la persona que no entra en pànic (encara que en tingui ganes)

Quan tot s’ensorra, el rol de líder informal fa una cosa molt concreta: respira profundament i diu “som-hi, ho mirem”.

No soluciona el problema màgicament, però evita que la resta entri en una espiral de “això ja no té solució, morirem totes”.

2. Traduir idiomes corporatius

És una habilitat clau.

• “Sinergies interdepartamentals” = “ens passem la pilota entre departaments fins que algú la reculli (o no)”
• “Replantejament estratègic” = “això no ha sortit, fem veure que era un pla B molt ben pensat”
• “Optimització de recursos” = “farem el mateix amb menys diners, menys gent i més imaginació que mai.. ah i per ahir”

Parlem d'un/a intèrpret simultani de realitat.

3. Fer que les coses passin sense demanar permís per respirar

És supervivència, no dur la contrària.

Mentre algunes persones esperen reunions formals, el/la líder informal ja ha creat un document, cercar contactes i resolt el problema… i encara ha tingut temps de fer cafè (potser és la clau de l'èxit)

4. Tenir influència sense necessitat de títol llarg

Aquí és on la cosa es posa interessant. Perquè el lideratge real no ve del càrrec, sinó de coses molt menys espectaculars:

• fiabilitat
• sentit comú
• capacitat de connectar persones
• i una habilitat misteriosa per detectar aspectes pràctics com quan una reunió podria haver estat un missatge de tres línies

En tots els casos, sempre hi ha algú que acaba liderant sense haver-ho buscat.

Conclusió: el lideratge real no porta titular identificatiu

Potser el més interessant d’aquest fenomen és que el lideratge sense càrrec no es demana ni s’imposa: es detecta.

És aquella persona que fa que les coses avancin quan el sistema s’encalla. Perquè té més capacitat d’aconseguir que la gent es posi d’acord (o almenys sigui pragmàtica)

I potser aquí hi ha la gran moralina:
el lideratge no sempre és manar, sinó fer que les coses passin millor… encara que ningú t’hagi donat permís per fer-ho.

Potser...