Vacances fora de temporada: quan descansar al juny o al setembre ens fa sentir diferents

Per a moltes persones, l’estiu té una imatge molt concreta: l’agost, les platges plenes, els carrers més tranquils, les oficines amb menys moviment i aquella sensació compartida que “tot va una mica més lent”.

Però no tothom fa vacances quan les fa la majoria. Hi ha persones que gaudeixen d’uns dies de descans al juny, quan encara no ha arribat la calor intensa i tot sembla més fàcil d’organitzar. D’altres esperen fins al setembre, quan les destinacions estan més tranquil·les, els preus acostumen a ser més baixos i la sensació de desconnexió pot ser fins i tot més gran.

A priori, qualsevol moment és un bon moment per descansar. Però, des de la psicologia del treball, sabem que el moment en què fem vacances també pot influir en com vivim emocionalment la nostra relació amb la feina i amb l’equip.

Quan les nostres vacances no coincideixen amb les dels altres

Fer vacances fora del període habitual pot generar una sensació curiosa: mentre la resta ja està parlant de les vacances, compartint fotos o comentant plans d’estiu, nosaltres encara estem en “mode feina”.

És habitual sentir frases com:

• “Encara em queda molt per marxar...”
• “Tot l’equip està desapareixent i jo continuo aquí.”
• “Quan tothom torni, jo seré qui estarà començant les vacances.”

I encara que sabem racionalment que tenim dret al nostre descans, emocionalment pot aparèixer una sensació de quedar una mica fora del ritme general.

A les formacions sobre benestar laboral sovint apareix aquesta realitat: persones que expliquen que el mes d’agost a l’oficina pot ser molt tranquil, però també una mica estrany. Hi ha menys reunions, menys moviment i menys converses espontànies. És com si la feina funcionés en “mode estalvi d’energia”. I, al mateix temps, aquestes mateixes persones poden sentir que quan arribi el seu setembre de vacances, seran elles qui marxaran mentre tothom ja torna amb les piles carregades.

La comparació social també entra a la feina

Les persones no vivim la feina de manera aïllada. Ens comparem constantment amb el nostre entorn: amb els companys, amb els ritmes dels altres i amb allò que considerem “normal”.

Quan la majoria descansa al mateix moment, hi ha una sensació de pausa compartida. Quan les nostres vacances no coincideixen, aquesta experiència pot ser diferent.

Podem sentir que no estem aprofitant l’estiu igual que els altres, que ens estem perdent converses o moments d’equip, o fins i tot que la nostra absència futura generarà més càrrega als companys.

Però cal recordar una idea important: descansar no és menys legítim perquè no coincideixi amb el calendari dels altres.

El descans no depèn del mes que marca el calendari, sinó de la capacitat de desconnectar, recuperar energia i tornar amb recursos renovats.

I com afecta la feina?

Quan una persona veu que els altres estan en període de vacances, pot aparèixer una doble realitat.

D’una banda, pot gaudir d’un període laboral més tranquil, amb menys interrupcions i més espai per avançar tasques. De l’altra, pot sentir una certa desmotivació o una sensació d’estar “esperant” que arribi el seu moment.

També pot passar a la inversa: qui fa vacances al setembre pot tornar amb energia renovada, però trobar-se un entorn que ja ha reprès el ritme habitual, amb projectes en marxa i una agenda plena.

Per això és important que les organitzacions i els equips entenguin les vacances com una necessitat individual i no només com una qüestió d’organització del calendari.

El paper dels equips: normalitzar diferents ritmes

Un equip saludable és aquell que permet que cada persona pugui descansar sense sentir culpa ni sensació d’estar desconnectada del grup.

Algunes accions senzilles poden ajudar:

• Planificar bé els relleus i les tasques abans de les vacances.
• Evitar associar disponibilitat amb compromís laboral.
• Respectar els períodes de descans dels companys, sigui quin sigui el mes.
• Mantenir una comunicació clara perquè ningú senti que “desapareix” de l’equip quan marxa.

Al final, la clau no és que tothom faci vacances al mateix temps, sinó que tothom tingui la possibilitat de descansar de manera real.

Cada persona té el seu propi estiu

Potser una de les lliçons més interessants és que no hi ha una única manera correcta de fer vacances.

Hi ha qui necessita agost perquè és el moment compartit amb la família o perquè tot el món sembla aturar-se una mica. Hi ha qui prefereix juny perquè gaudeix de més calma. I hi ha qui escull setembre perquè necessita allargar una mica més el moment de desconnexió.

Sigui quin sigui el mes, l’objectiu és el mateix: recuperar energia, cuidar-nos i tornar a la feina amb una mirada més fresca.

Perquè al final, el més important no és quan tanquem l’ordinador per començar les vacances, sinó aconseguir que, durant aquells dies, siguem capaços d’obrir una altra cosa molt més important: un espai per nosaltres mateixos.