Els Grups segons els estudiosos de la Teoria del Camp

És un fet indiscutible que el començament de l'estudi científic dels grups està molt estretament vinculat amb el nom de Kurt Lewin, creador de la Teoria de Camp i pioner en la Dinàmica de Grups.


La importància dels estudis de Lewin rau en haver demostrat que el comportament individual no s'ha d'entendre tant com fruit de la pròpia voluntat individual, sinó com resultat de la relació dinàmica que l'individu manté amb la situació social més propera, bàsicament, amb el grup; i, al seu torn, que el comportament del grup no s'explica per l'acció de cada un dels seus components, sinó pel conjunt de les interaccions que es produeixen entre els elements de la situació social en la qual tenen lloc.

La Teoria de Camp estudia la dinàmica dels grups, les forces de cohesió que mantenen als individus en el grup o són repel•lits per ell, a les formes d'autoritat que empenyen al grup a realitzar o no les tasques, i les forces que s'exerceixen sobre l'individu com a membre del grup. El problema que intentarà dilucidar fins a la seva mort, K. Lewin serà: quines estructures, i quina dinàmica de grup humà, quin clima de grup, quin tipus de líders permet a un grup humà accedir a l'autenticitat en les seves relacions com també a la creativitat en les seves activitats de grup.

El tot és més que la sumar de les parts, això ens permet entendre que:

- un grup no es pot entendre si observem els seus components d’un en un. Hem de veure com es relacionen.
- qualsevol fenomen de grup depèn del seu entorn, per això els grups reaccionen de forma diferent.

També tenim a Deutsch que parla de la Teoria de la Cooperació i Competitivitat.

Cooperació: interactuant assolim les mateixes metes. La interdependència es crea i ens adaptem millor als canvis.
Competició: si una persona assoleix la meta ja no deixa als altres que hi arribin. Aleshores em pot enganyar i no em té en compte.

A la realitat hi ha una barreja de tot.

Els processos d'interacció a través dels quals ocorre el reforç recíproc no té que veure amb l'intercanvi d'energia sinó amb l'intercanvi d'informació i són per tant comunicatius.

Newcomb considera que l'actitud és una magnitud vectorial que té intensitat i direcció Tota interacció és comunicació. La comunicació ens permet orientar-nos a la mateixa meta i així assolim l’objectiu comú.

Ens acostem més a aquelles persones amb les que ja tenim contacte. Quant més habituats estem a interactuar amb algú més li veiem la part bona.