dilluns, 2 d’abril de 2012

Article del Mes: Les emocions que ens ho posen difícil- part II

A l'article del mes passat vam acabar amb aquesta frase:
El proper més l'Enuig, haig de demostrar que m'enfado per a que em tinguin respecte?

L'Enuig com a emoció que ens ho posa difícil no està gens malament, a vegades ens fa atacar, a vegades tancar-nos en nosaltres mateixos, d'altres cops és tan fort que no podem pensar en res més i pot derivar en frustració, enveja, etc.

Què és?
deixeu-nos que us regalem aquest conte per veure
quan complicada pot ser aquesta emoció:


LA HISTORIA DEL MARTILLO
Un hombre quiere colgar un cuadro. El clavo ya lo tiene, pero le falta un martillo. El
vecino tiene uno. Así pues, nuestro hombre decide pedir al vecino que le preste el
martillo. Pero le asalta una duda: ¿Qué? ¿Y si no quiere prestármelo? Ahora recuerdo que
ayer me saludó algo distraído. Quizás tenía prisa. Pero quizás la prisa no era más que un
pretexto, y el hombre abriga algo contra mí. ¿Qué puede ser? Yo no le he hecho nada; algo
se habrá metido en la cabeza. Si alguien me pidiese prestada alguna herramienta,
dejaría enseguida. ¿Por qué no ha de hacerlo él también? ¿Cómo puede uno negarse a
hacer un favor tan sencillo a otro? Tipos como éste le amargan a uno la vida. Y luego
todavía se imagina que dependo de él. Sólo porque tiene un martillo. Esto ya es el colmo.
Así nuestro hombre sale precipitado a casa del vecino, toca el timbre, se abre la puerta y,
antes de que el vecino tenga tiempo de decir «buenos días», nuestro hombre le grita
furioso: «¡Quédese usted con su martillo, so penco!

L'enuig habitualment em provoca un desig d'oposar-me i atacar. Valorem que algú o alguna cosa ens perjudica i volem que deixi de fer-ho.

Què cerquem? amb les nostres accions pensem que deixarà de fer-ho si desviem l'atenció o si anul·lem l'estímul.

Quan al facebook de F.O.C. hem fet una petita enquesta ens han dit que les coses que més enutgen són aspectes com:

La falta de respeto, en cualquiera de sus formas. El abuso de poder. Y el maltrato a los indefensos, también (Regina)
La indiferencia que mostra la gent en segons quines coses (Sílvia)
La manipulació, la mentida, la injusticia, l'atac als qui estimo, la impotencia per solucionar un problema, i coincideixo, l'abús de poder (Pili)
El tren a rebentar a les 8 del matí i els senyors de telefonia q truquen a casa teva a les 21h. Tot te a veure amb la violació dintimitat penso (Natàlia)
Els camions que a les 9 del mati descarreguen mercaderia en un carrer d'un unic carril (Marta)

Podríem concloure que ens molesten més les accions de les altres persones que no pas activitats concretes que m'afectin als meus objectius personals? si hi ha manca de respecte és per què algú no respecta, si hi ha indiferència és per què ja som més d'un; les empreses de transport, telefonia no depenen de mí, la mentida me la diu una altre persona...

Si ens deixem endur per aquests temes tan quotidians ens podem trobar en situacions com:
  • destrucció de relacions personals
  • ferir a éssers estimats
  • afectació a les relacions laborals
  • fomentar que els altres estiguin enutjats amb mí i m'ho demostrin
  • apart de diverses afeccions físiques de la salut



Com convivim amb ella? Molts cops no ens adonem però estar "enfadats" ja ens va bé. Necessitem una justificació per descarregar la ràbia i malparlem o ens queixem durant un bon temps de certs aspectes de la vida i les persones.
Què fer?
  • Proposar-se deixar d'estar enfadat i pensar que requereix el seu temps (hem de permetre que les hormones alterades tornin al rec sanguini, Necessitaran mínim 20 minuts i si hi tornem a donar voltes es tornarà indefinit)
  • La relaxació pot funcionar en uns casos, fer esport en uns altres, i sobretot realitzar activitats alternatives, substituir un pensament per un altre. Ocupar-nos!! i deixar de parlar constantment de tot allò que ens molesta i que s'escapa de la nostra influència.
  • Un últim consell, no personalitzem! per què quan diem: la persona x és d'aquesta manera, el polític y fa tal cosa, la furgoneta z sempre actúa així: estem canalitzant la ràbia cap a factors concrets i se'ns farà més difícil tornar enrere per què donem autoritat a aquests pensaments. És millor dedicar-nos a pensar i explicar com ens sentim que atacar als altres.
 
Un pensament positiu per avui? anoteu-lo en un paperet amagueu-lo entre la roba d'hivern que ja esteu guardant i deixeu en mans de l'atzar quan el trobareu l'any vinent....
 
No dubtis a recòrrer al Coaching si vols treballar el teu enfrontament personal a aquesta emoció tan primària i per tant , tan necessària a les nostres vides.

El mes que ve la Desesperació i l'acceptació.
Sabem exactament que ens molesta, sabem exactament que molts cops no ho podem canviar i hi tornem a caure una i una altre vegada.

Cap comentari:

Publica un comentari