ARTICLE DEL MES DE MAIG: LA DESESPERACIÓ

 Aquest mes parlem de la DESESPERACIÓ com a emoció que ens ho posa difícil. Volíem explicar-vos que des de que vam presentar els darrers articles sobre les emocions ... ens vam plantejar el fet de comprovar que diu la gent al respecte.

Els i les protagonistes de l’emoció ens diuen frases com:

..tenir la sensació de que faci el que faci estic intranquil·la i ansiosa, sentir l'angoixa acompanyada de pensaments que
l'únic que fan és potenciar-la... (CRIS)

Per mi, la desesperació és quan sents que has esgotat totes les possibilitats que tens a l'abast per aconseguir quelcom i que, tot i així, veus clar que, o bé no ho podràs aconseguir mai, o bé et queda molt lluny. Impotència + urgència = Desesperació. (jordi)

                Sobre todo la injusticia, el no poder hacer lo que realmente quieres en todo momento......(Maribel)

 

                Desesperació, és quan ets sents impotent per realitzar o viura alguna cosa.      (montserrat)

                Per mi la desesperació són las injusticias, les persones que no obren els ulls nomes per               dir  el dret es sempre meu i quant alguna cosa no es amb ell no será perque ell no ho faci malament sino que sera que els demes ho fan tot en contra d´ell. "orgull,        prepotencia,cinisme,ego,ó simplement no son d'aquest món" (Maribel)

                Una situació en la qual la raó ja no pot fer de mediadora. (ferran)

            Em causa una gran desesperació tot allò que no puc aconseguir per mí mateixa encara que faci un gran esforç ... és a dir... m'explico... Una situació en la qual per molts esforços que jo faci per aconseguir alguna cosa finalment no és pot perquè no és a la meva mà poder realitzar-ho... això inclús pot arribar a frustrar-me... ;(

Una altre cas podría ser el gran materialisme que pot tenir la gent i que no arribi a adornarse'n dels problemes reals i greus que pot arribar a tenir la gent.

Això em produeix una gran desesperació...(Sílvia)

A F.O.C. quan fem formació de Gestió de les Emocions i Intel·ligència Emocional, la desesperació l’enfoquem com una emoció que va molt lligada a les expectatives i quan no acceptem el que succeeix ens desesperem, si ens ho mirem bé, és una visió destructiva de la situació. Pot anar lligada a la por, tristesa, ansietat... i pots decidir si acceptar la situació, mantenir la calma, demanar ajuda, ... tot val si t’ajuda a reconèixer la situació com a real.

En una enquesta que haureu vist a les nostres xarxes socials i on les persones que han participat han escrit les seves pròpies opcions de resposta, destacaríem les opcions “La individualitat cada cop més creixent” amb un 20,51% dels vots i “La manca de respecte” amb un 17,93%

Tornem a tenir al davant situacions que ens causen trasbals i que no acaben de dependre de nosaltres ben bé.

La desesperació s’ha de treballar amb un estil reduccionista, hem de fer que disminueixi per a poder actuar amb claretat. 

Com ho fem?

-          Demanar ajuda de forma instrumental (que ens deixin alguna cosa material o facin la tasca per nosaltres) o de forma emocional (suport moral)

-          Passar a l’acció i fer coses per canviar la situació. No fer sempre les coses de la mateixa manera. A vegades sense voler caiem en el victimisme com ens explica en aquest conte:

“Un día, el burro de un campesino se cayó en un pozo. El animal rebuznó por horas mientras el campesino trataba de buscar la forma de ayudarle pero finalmente decidió que el burro ya estaba viejo y el pozo necesitaba ser tapado con urgencia, así que echando tierra podría solucionar los dos problemas a la vez.
 Con ese fin pidió ayuda a sus vecinos.

Cada uno tomó una pala y empezaron a echar tierra al interior del pozo. El burro al notar lo que se le venía encima empezó a rebuznar con más fuerza pero después de un rato se aquietó. La gente no lo veía y pensaba que habría quedado enterrado pero lo que realmente sucedía era que el burro estaba ocupándose de sacudirse la tierra que le arrojaban con cada palada.

Al poco tiempo, para sorpresa de todos, empezaron a verse las orejas del asno que, apoyándose en la tierra que se sacudía y caía al suelo, estaba logrando elevarse. Cuando llegó a la altura de la boca del pozo, dando un salto, salió corriendo alegremente dejando boquiabiertos a sus supuestos enterradores.”

-          Hem de treballar cap a una actitut mental positiva. A F.O.C. a través del Coaching podem establir les bases sobre el pla de treball individual a seguir.

El nostre consell per a dur a la pràctica aquest mes:

Cuideu a algú que tingueu molt aprop, feu-li saber a aquesta persona quant valoreu que estigui aprop i feu alguna cosa per a ella. La nostra xarxa de suport és vital per superar certes situacions i fer que no creixin desmesuradament, treballem-la i recordem que al mateix temps nosaltres també som el suport d’altres persones.